Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Caresses
Intervenció de: Bianca | 15-12-2008
Els teus ulls no són capaços
de plorar les meves llàgrimes.
Les teves paraules no aconsegueixen
dibuixar un nou somriure.
Potser he esperat massa de tu,
potser he esperat massa de mi,
de tots dos, de la nostra història.
Mots avui inconnexos
que en un ahir no tan llunyà
sonaven com dolça poesia
en un mar tranquil
que avui protesta amb fortes onades
el mal que m'he fet
que ens hem fet.
A pesar de tot
et demano que tornis a mi,
que tornis a guarir les meves ferides
amb les teves carícies.
Respostes
-
Dística agonia
deòmises | 15/12/2008 a les 02:21
(1. Caòtica espera)
T'he esperat on l'onada s'atura
I esdevé penya i escuma i mirall
Per captivar el batec de la Natura
Mentre tresco amb la mort i el seu ball
I m'he lliurat a tu com l'encenall
Fet foc efímer, ànima impura,
Empresonat en el trist badall
D'uns llavis que ja no tenen textura.
T'he isolat on la veu és cor
I clam extrem, tros de vida viscuda
Que mai no podrà ser recuperada
I m'he ofert a les dents del record,
Que mossega més que una musa muda
Perduda en la llum una altra vegada.
(2. Lícita derrota)
Lux tua, vis mea. I ploro i visc
I desterro la por de l'espera
I sóc el meu propi basilisc
Amb esguard petri com riu sense llera.
I respiro, cansat, las, pel risc
De sembrar en camp erm el que adelera
I, malgrat tot, rebrosta; i sobrevisc
Perquè la vida és pau fugissera.
Reclamo la minestra de l'empar,
L'oneig tendre de la mar que torna
Per llepar-me les ferides obertes,
La immensitat d'aquesta nostra mar,
I el record persistent que suborna
Amb el teu tacte absent les mans desertes.
d.
-
*Lux tua, vis mea=la teva llum és la meva força (traducció noliteral)(no+)
deòmises | 15/12/2008 a les 02:23
-
Espera
desideri | 15/12/2008 a les 07:14
M'he apropat a les margeres on hi tinc plantades les frèsies. Les hi ha blanques, blaves, grogues... acoloreixen aquell racó, que ja tenia com a preferit abans que brostessin els bulbs, perquè la tranquil·litat que desprèn m'assossega. M'hi he acostat i he flairat. Besos. Nits de tendresa. Els teus llavis de sèquia. La fam i la delicadesa, conjuntes. I l'enyorança també, evidentment.
Fa dies que no apareixes però la teva olor s'entesta a restar dins del meu nas, mentrestant, em dirigeixo on les acàcies conquereixen el mur blanc que delimita el jardí. Han florit de nou, i desprenen la fragància del desig per veure't un cop més. Encara que sigui per acomiadar-nos com Déu mana. S'enlairen, com si volessin cap als núvols, com si volguessin tocar-los i retenir-los entre la grogor seva. I tornes a la memòria. Quan estenies els dits i fregaves l'aire amb els capcirons. "Els tinc! Els tinc!", cridaves i miràvem allò que havies agafat: els somriures que em provocaves.
I t'espero, ho deuràs saber. Pel meu posat lànguid, potser? Per les meves poques ganes de res menys de besar-te i abraçar-te? Recorro el jardí, que tantes hores ens ha vist invertir en jocs personals, en recerques imaginàries, i el tresor dels pirates on hi he plantat les gerànies. Per marcar-lo, trampós, vas etzibar-me, i no perdre'l i abandonar-me... i ets tu qui em va abandonar. I t'espero, ho deuràs saber.
Una llàgrima rellisca galtes avall en girar-me i veure les malves en el racó més obac del jardí, on encara no goso dirigir-m'hi per no destorbar el teu repòs profund, etern, mentre t'espero. Potser endebades...
*
R. V.
-
Potser no s'adiu a la proposta (es demana prosa poètica o poesia)
desideri | 15/12/2008 a les 07:16
i el meu es considerarà un relat. Si no és vàlid, acceptaré la seva decisió, senyoreta Parvati.
R. V.
-
Sr. desideri...
Dolça Parvati | 15/12/2008 a les 10:20
El que vosté ha presentat, és adient, convenient i resplendent.
Vosté és capaç de convertir en poesia la recepta de l'escudella. O de la paella. ;-)
Agrícolament seua,
DP
-
Mira que n'esteu d'enamorats!, aixxx l'amourr n+++ñ
gypsy | 15/12/2008 a les 14:40
-
Caresses
Bianca | 15/12/2008 a les 18:22
Els teus ulls no són capaços
de plorar les meves llàgrimes.
Les teves paraules no aconsegueixen
dibuixar un nou somriure.
Potser he esperat massa de tu,
potser he esperat massa de mi,
de tots dos, de la nostra història.
Mots avui inconnexos
que en un ahir no tan llunyà
sonaven com dolça poesia
en un mar tranquil
que avui protesta amb fortes onades
el mal que m'he fet
que ens hem fet.
A pesar de tot
et demano que tornis a mi,
que tornis a guarir les meves ferides
amb les teves carícies.
-
Mòrfica balustrada (fora de concurs)
deòmises | 16/12/2008 a les 00:07
Lux tua, vis mea, i saps que callo quan somnies
I ploro les llàgrimes que han de venir
Si desespero per esperar el bleix d'ahir,
El que em sustenta les hores, els dies.
I sóc insòlit vagareig que amb el sol guies
Cap a l'occident de la besada del gessamí,
Cap a l'horitzó del desig per retenir
L'aigua entre les palmes, el son que m'espies.
I dormo, sense reposar, sabent-te llunyana,
Enmig de la trencadissa de l'ànima blana
Que vol despertar on comença el desert.
I et separes del món i t'apropes a la barana
Dels meus parpres i jugues amb ells, quan s'han ofert
A l'abraçada de la somnolència pagana.
d.
-
RE: MELOREPTE 43: TANT QUE C'EST TOI (NATASHA ST-PIER)
aleshores | 16/12/2008 a les 11:15
(Be, mirà, no sé com dir-t'ho, Parvatti, a veure si t'ho explico, només tenim una vida i si m'he equivocat en l'elecció? - Una veu profunda em diu la veritat, em diu que no, a l'inrevés, si no l'hagués encertat ja no seria aquí -
Però tinc un pes enorme al pit, que fa que em quedi sovint en silenci; voldria fer el que no puc fer però no goso - faig volar coloms, que cruel! - i em destrossa el desert que el meu sentiment crea a l meu voltant,...
I crec per altra banda que a aquest mon hem vingut a crear plusvàlua, no a sostraure-la, no a endur-nos més del que hem aportat, sinó a aportar més del que hem rebut, altrament no hi ha progrés.
Per a que vull el progrés si desapareixeré, si puc desaparèixer en qualsevol moment,...
Més ben dit, si jo no vaig demanar de venir, m'he trobat aquí sense saber-ho però no hi ha escales per tornar enrera, només un salt des d'un quart pis.
Per sort tinc algú que m'observa, per al qual jo represento quelcom, que desitja la meva mirada i jo de vegades me n'adono i faig com que visc i ajudo, sovint faig cas i no me'l faig a mi en conseqüència, però el pes segueix allí i només, només em queda la literatura per suportar-lo: que jo m'expliqui a mi mateix.
Aleshores, comprenc, que jo també sense saber-ho, dec aportar alguna cosa, en algun moment. I que tot això no és sinó l'irremeiable desgast de la vida; que això és la vida, perquè només en tenim una com deia al principi, però en canvi podem suposar-ne més malgrat que no suportaríem fer mal als que ens envolten tot seguint-les.)
-
Floridura
bocidecel | 17/12/2008 a les 17:59
Temps
que passa i tu no hi ets,
la teva ombra ineluctable
abrigall d'absència
m'escorcolla de misèries
I soc desert de sorra i vent
que et cerca en un miratge
Dubtes
melodia cega, cants de sirenes
fan pampallugues a l'enteniment
llauren solcs en el meu cor,
durícies de desconsol
que cerquen mils raons
en una ànima assedegada.
Silenci
del meu temps perdut
floridura i vida llevada
batecs d'un rellotge
hereu de l'arbre mil·lenari
compàs de llast que no corre
i em consumeix sense pietat
Espero
els teus instants fugissers
sempre al marge, sense treva
resseguint delicadament la silueta
d'un telèfon quiescent
carícia que enyora la fiblada
que desfà el neguit i el desesper.
Et maleeixo
però el malson s'esvaeix
vaporós en un sospir, si et veig,
i el temps s'apressa a fugir
amb la dolçor d'una besada
que atraparà la memòria
fins la vorera basarda.
-
Atzucac
diamant | 18/12/2008 a les 12:38
Atzucac
Passa el crepuscle pel meu lament,
lluna que surt de nit i sola.
I tapa el sol que gira lent,
i el va tenyint de fosc i d'ombra.
Llacs i muntanyes es fan valls secs,
i el meu sentir ja perd la corda.
S'eleva trist el planyiment
perquè no hi ets ni sé si tornes.
On és l'encís de tants petons,
de tants delits que eren per fondre's?
On és el temps que es va brindar,
tot revinclat, a l'amor nostre?
I tu, on ets, que entre sentors
venies joiós, tot ple de força?
Colpit el temps per Cupidell
que amb la sageta llevà l'escorça,
i va arrelar dins del llindar
que mena endins la meva còrpora.
Crit esdevé el plor que sé
dins meu, enter, i no s'estronca.
Demà, potser, vent de febrer
vindrà a bufar en giragonsa
i portarà un brau alè,
esperançat de nova força.
Però avui les mans resten al buit
a l'atzucac del nostre encontre.
-
Atzucac
diamant | 18/12/2008 a les 12:38
Atzucac
Passa el crepuscle pel meu lament,
lluna que surt de nit i sola.
I tapa el sol que gira lent,
i el va tenyint de fosc i d'ombra.
Llacs i muntanyes es fan valls secs,
i el meu sentir ja perd la corda.
S'eleva trist el planyiment
perquè no hi ets ni sé si tornes.
On és l'encís de tants petons,
de tants delits que eren per fondre's?
On és el temps que es va brindar,
tot revinclat, a l'amor nostre?
I tu, on ets, que entre sentors
venies joiós, tot ple de força?
Colpit el temps per Cupidell
que amb la sageta llevà l'escorça,
i va arrelar dins del llindar
que mena endins la meva còrpora.
Crit esdevé el plor que sé
dins meu, enter, i no s'estronca.
Demà, potser, vent de febrer
vindrà a bufar en giragonsa
i portarà un brau alè,
esperançat de nova força.
Però avui les mans resten al buit
a l'atzucac del nostre encontre.
-
Fang (Fora de concurs)
Xantalam | 19/12/2008 a les 22:51
Tornejo pensaments
amb mans d'argila tendra.
Els peus fan rodar el torn, suaument,
la terra humida, gira i gira,
afaiçono el cos que pren vida.
Vernís verd ferrós i mel coure
cuit al forn entre fogots.
Creuaré el carrer i et veuré,
cos de terrissa,
palplantat enmig de la gent.
I què diràs, i què diré.
Em delatarà el fang a les sabates,
restes d'argila resseca a les mans,
i vestigis de terra als cabells,
que tu miraràs insistent.
I què diràs, i què diré.
Et delatarà la tènue tremolor
de l'iris dins els meus llavis,
i potser un somrís nerviós,
que jo miraré insistent.
Es quedaran cegues les paraules,
o mudes, i no s'atreviran a mirar-te.
Un escantell de paüra a l'atuell;
que és trencadissa l'escultura de ceràmica.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- El goig d'estrenar (10 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- AIGUA I VIDA (25 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
- Espectacular (2 comentaris)
- JA HO SABÍEM (3 comentaris)
- ANNA X (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts] (4 comentaris)
- Haikus de primavera (4 comentaris)
- Begin to begin (1 comentaris)
Nous més llegits
- Protocol Omega (1198 lectures)
- RETORN AL NO RES (766 lectures)
- POST MORTEM (621 lectures)
- MÓN DE GATS (404 lectures)
- Optar (298 lectures)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (272 lectures)
- QUÈ FAS...? (243 lectures)
- Un nou preludi (215 lectures)
- Revisió (a cal metge) (209 lectures)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (208 lectures)
Nous més comentats
- QUÈ FAS...? (15 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (10 comentaris)
- EN EL CENTRE DEL MEU COR (9 comentaris)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (9 comentaris)
- Preguntes amb resposta (8 comentaris)
- Optar (6 comentaris)
- Com llàgrimes en la pluja (6 comentaris)
- Intel·ligència emocional (5 comentaris)
- Veritats inqüestionables (5 comentaris)
- Comiat (4 comentaris)
Nous més votats
- QUÈ FAS...? (Agrada a 6 relataires)
- El mimetisme de l’ontogènesi (Agrada a 5 relataires)
- RETORN AL NO RES (Agrada a 4 relataires)
- ESPERANT UN AMIC PER A MI (Agrada a 3 relataires)
- Protocol Omega (Agrada a 3 relataires)
- Veritats inqüestionables (Agrada a 3 relataires)
- El domini (Agrada a 3 relataires)
- Comiat (Agrada a 3 relataires)
- POST MORTEM (Agrada a 2 relataires)
- MÓN DE GATS (Agrada a 2 relataires)