Detall intervenció

Aire

Intervenció de: dracmagic | 25-07-2014


Sóc un ésser dreçat, sol en la nit,
caminant per una càlida avinguda.
Els arbres de vida secreta
potser pensen que vaig a un ball,
amb el meu vestit de festa,
i no cap a un destí desconegut
on només l'aire regna.


Respostes

  • Creixia el vespre
    diamant | 24/07/2014 a les 16:24

    Creixia el vespre de l’estiu calent,
    el blau del cel, tot daurat, resplendia,
    la solitud s’aturava un moment
    a contemplar com el dia finia.

    La lluna nova obria el seu esplet,
    irradiava llum de conca marina,
    la solitud obria el seu palmell
    per rebre el raig de la llunyana amiga.

    Queia la nit de brisa olorosa
    enmig dels arbres somiosos i lliures,
    la solitud s’adormia una estona
    fins despertar-se de cop amb un gran xiscle.


  • Aire
    dracmagic | 25/07/2014 a les 00:44

    Sóc un ésser dreçat, sol en la nit,
    caminant per una càlida avinguda.
    Els arbres de vida secreta
    potser pensen que vaig a un ball,
    amb el meu vestit de festa,
    i no cap a un destí desconegut
    on només l'aire regna.
  • Petita meva
    magalo | 29/07/2014 a les 00:51

    Vestida amb la pell ben tendre,
    les galtes color passió,
    sang que brolla desbocada,
    i ànsies de grans amors
    que retens a la mirada.

    Descarada joventut
    d’un món que mai no s’atura,
    problemes només pels grans,
    molta insolència i ni una
    sola llàgrima a la cara.

    El sol es lleva per tu
    amb la seva llum daurada,
    però quan el temps ja t’atrapi
    i es marceixin els teus ulls
    jo et faré costat encara.

  • Hòrrida demència (fora de concurs)
    deòmises | 29/07/2014 a les 13:17
    Començo a cercar entre mapes i astrolabis
    El meu lloc enmig dels arxipèlags i de les mars,
    Abans que la demència per tu i pels teus llavis
    Em faci caure en els esculls creient que són fars.

    Romeu i nàufrag, m'engoleix l'ona en terra ferma
    I desplego el velam de la buidor per recollir brises
    Malaltisses i flèbils, l'esperança esquàlida i erma
    Del teu retorn després de l'adéu amb què no avises.

    Començo la llar per la teulada, entre errors i glavis,
    En la desorientació de no desxifrar el tot on les parts
    Que el formen són un trencaclosques incomplet, espars.

    Nàufrag i romeu, m'atrapa la duna després d'haver-me
    Embolcallat la marea hòrrida, mentre obtinc les divises
    Que em diuen que això és la vida, sota un cel que allises.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: