No et preocupis, aquest poema ja és només la espurna de una flama apagada. Ni viva, ni bonica, més aviat debil i sense esperança. Busca odis que t'inspirin més.

Has descrit molt be la impotencia que un, o alguns, sentim en aquestes ocasions. Jo he compartir habitacio amb germa petit roncaire i es horroros! M'ha deixat traumat de vida, ara nomes em puc dormir amb silenci absolut...
Aquestes ganes de matarlo... jajaja i aixo de que sembla que ho faci expressament! Genial , jo tambe ho he pensat . No es pas bo..

m'ha agradat molt la idea, pero podries haver-ho fet una mica mes elaborat, molt basic.. O ho vlies aixi?Em sembla que Edip encara no era cec quan es va trobar amb l'esfinx (petita correcio)
Vinga ja et llegire mes!
Adeuu

M'he llegit aquests dos relats, no estan malament pero no em diuen res. Potser s'em fa extrany o inversemblant sentir palrar de drogues dures, trafic, assasinats i perills propis de hollywood a la catalana! Prefereixo el de la Rosa!

Com us altereu no els majors d'edat?

EEE m'ha agradat molt! El final crec que l'hauries d'haver polit mes, o no ferlo tant evident. Mentrestant la Carlote es suicidava...