Cercador
Qui punyetes vol silenci?!
Un relat de: Claruska- Compartir:
M'aixeco del llit, sentint-me cansada. No hi ha ningú a casa i "per fi" disfruto del que no he pogut gaudir aquesta nit: DEL SILENCI.
Ma germana, a l'habitació del costat, no sé ni com punyetes s'ho feia per RONCAR amb tanta força i no autodespertar-se.
Em venien ganes de LLENÇAR-ME PER LA FINESTRA!!!
"No sigue'm radicals, Clara, tranquil·la..." intentava pensar enmig d'un concert de sorolls ensordidors; però un llaaarg ronc, ben sonor (era com si fins i tot dormida, la tia, no s'oblidés de fer-me emprenyar), em va fer canviar de pensaments:"Millor la tiro a ella, per la finestra..."
Era insoportable: un refredat junt una inflamació d'angines en una persona roncadora (d'anormal capacitat de concentració al dormir) i acabada de sortir del dentista , és una combinació molt perillosa!
El fet de que ella em produís insomni, durant tota la santa nit, de manera inconscient, em va fer emprenyar més que no pas si ho hagués fet volent.
I os ho ben juro... que ni volent amb totes les ganes multiplicades pels decibels dels seus mutants ronquits d'aquesta nit.
Comentaris
-
Ja he penjat el meu relat[Ofensiu]jordi domènech i arnau | 06-09-2005
El vaig escriure quan vaig veure el teu, però fins ahir no el vaig acabar d'arreglar.
el trobaràs a:
Roncs, paranoia i amoníac -
És una mena de tortura[Ofensiu]jordi domènech i arnau | 12-08-2005
Descrius exactament el que es sent.
M'has fet reviure uns fets de fa quaranta anys.
Mira, sóc una persona impulsiva i ara mateix et dedicaré un relat amb el meu cas. -
No puc dormir[Ofensiu]xyuok | 11-08-2005
Has descrit molt be la impotencia que un, o alguns, sentim en aquestes ocasions. Jo he compartir habitacio amb germa petit roncaire i es horroros! M'ha deixat traumat de vida, ara nomes em puc dormir amb silenci absolut...
Aquestes ganes de matarlo... jajaja i aixo de que sembla que ho faci expressament! Genial , jo tambe ho he pensat . No es pas bo..
l´Autor
8 Relats
30 Comentaris
12710 Lectures
Valoració de l'autor: 8.84
Biografia:
Vaig néixer el 5 de gener del 1990 (un dia màgic, un regal abançat de reis).M'encanta l'humor, sobretot l'Andreu Buenafuente!! i també, com no, llegir llibres i ESCRIURE, perquè tinc molta imaginació. No se d'on m'ha vingut aquesta passió per la lectura. Però l'únic que se, és que m'encanta. He rellegit els meus relats i si haig de ser sincera se'n salven un o dos. Els més recents: el poema que he dedicat a la literatura, i l'altre de: "I tu qui ets?". Aquests són, potser, els que més s'acosten al que sento ara. De fet són els únics que crec que són decens perquè no estan sembrats de faltes d'ortografia que fan mal als ulls i historietes inventades sense res en concret a transmetre. Però espero que perdoneu la meva juventud. De fet ara només se'm escapa alguna (parlo de les faltes) el llegir ajuda molt ;) je je