Havia llegit alguna notícia sobre "Colom, català" en un article del President del Centre d'Estudis Colombins. Crec, doncs, que convindria que els doctes erudits d'aquest Centre comentessin el relat d'Esquitx.
Els interessats en el tema, que crec que hauríem de ser tots els catalans, agrairíem la seva opinió, que és, en definitiva, en part, l'opinió de Ulloa i de Costa-Amic.
Enhorabona, per endavant, al narrador de la història.

Atrevit, per remoure aigües passades, i per dur al lector errades inimaginables de la Sagrada Inquisició.
Però, també, insuficient, perquè per sobre de tots els errors humans hem de creure en un Ens superior que hagi fet possible un quelcom en comptes del no-res.

Ela qui tenim pocs coneixements de cosmologia hem d'agrair, crec, el relat. És una exposició simple de les nostres limitacions humanes, és a dir, de la nostra absoluta ignorància en intentar contestar les preguntes fonamentals que ens hem anat formulant des que raonem. I el final del relat, ben inesperat, és magnífic. És el descrèdit més elegant que mai havia llegit d'un dels llibres que més sang , més intoleràncies malignes, ha dut al planeta.

No sóc comentarista. És un ofici difícil per exercir el qual no tinc aptesa suficient.
Tanmateix, m'atreveixo a fer el comentari que he abreujat en el Titol. Perquè és admirable la vostra capacitat d'inventar, és admirable la vostra manera d'escriure, i és admirable l'atracció que emanen els vostres escrits. M'heu recordat, i no us molesti que ho digui, un bon conte philosophique de Voltaire. Posat al segle XXII, que deu ser el segle on les Ciutats Perfectes poden ser creades i subsistir, sense el color verd, naturalment! Que per molts anys pogueu seguir el votre humor, i amb la vostra ironia voltairiana!

El conte de Xafec recorda Pope quan demostrà que el nostre món és un bon món, i encara més Voltaire, quan fa dir al Doctor Pangloss que el nostre és "el millor dels móns possibles".
Benvingut, doncs, al món feliç dels Relataires de RELATSENCATALÂ.

Un encertat estudi dels caràcters de la gent, i un trist estudi del que fa la gent. La meva única pregunta és aquesta: ¿per què us uniu a la plebs? La solitud, amic Achtung, és molt més rendible que la multitud.