Cercador
La biblioteca
Un relat de: Xafec- Compartir:
...I qualcú afirmà que l'univers era la seva sang, i que quan aquest univers hagués esgotat tot el seu cabal, la mort de l'home seria el més correcte, i cap vida posterior seria capaç de recobrar, ni tan sols nomenar, el meravellòs infinit que un dia es perdé.
Seguí afirmant, amb gran prestesa, al seu públic, que hi havia tants universos com homes, i que si l'atzar havia decidit compilar dos consemblants, aquest mateix atzar els obligaria a quedar reduïts a la llarga experiència dels morts.
Déu reconegué que, en veritat, l'univers sols és un esmicolament gradual del que va quedant en les biblioteques dels homes. En aquesta certesa hi hagué una digna intenció: Déu decidí ser la biblioteca i quedar inscrit en l'il·legible record del no res.
l´Autor
12 Relats
8 Comentaris
17722 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nasquí a Barcelona fa molts anys.Sóc un fill de la Veritat. Em limito a pensar-la, a imaginar-la, a callar-la.
Un pare, quan el seu fill té quinze anys, el crida i li diu:
-Puc salvar la teva vida si em fas cas!
Quan el fill compleix vint-i-quatre anys, s'acosta al pare i manifesta:
- Tu fores una vegada el llamp que em cegà; però ara sé que les nostres vides en res no es diferencien, que la gran llum que per mi és la literatura ve d'aquell llamp intens que, lentament, em féu obrir els ulls.