l'univers per arribar aquí. Podem pensar en les estrelles, però el que importa es el qui tenim al nostre cantó. Quina gracia, (suposo que hauras vist: Paris, Texas) tinc un conegut que va escriure: "Plaça Raïms en dos segons" a RC, on es referia a Girona. Les circumstancies molts de cops només fan que hi hagin camins que es creuin! Salutacions desde els voltans de Girona!

Tots els que som una mica junkies del messanger ens han passat aquestes coses, estar ansiosos devant la pantalla, a veure que fan al altre cantó del Msn. M'agradat molt, escrius d'una manera pulida i entenedora, clara i sobria. T'extens, pero la lectura no cansa. Una salutació.

Amés, li imprimeixes la velociatat en que xategem. Molt i molt bé! de vegades quan ho fem a la vida real, sempre hi han errades, pero tu ho fas de manera pulida, agil, divertida i amb sorpresa final, sense tenir de recargolar la historia, donant detalls inutils, la historia s'explica sola i ho has fet de manera magistral! Petons i fins aviat!

aquest relat. Sobretot m'agrada, la teva capacitat per dur-nos en el lloc que descrius, d'una manera fàcil, sense recargolaments inutils, que certs lletraferits tenen la mania de fer. I també el posit positiu que hi imprimeixes, disfrutar de les petites coses de la vida, es el que he deduit d'aquest poema. Graciès per escriure.

negatiu de la vida. La sensació que quedem clavats en el nostre lloc, mentre el món gira sense nosaltres. Poster aquests poemes mai es tindrien d'escriure, no per la qualitat (que en té, per suposat), sino per el pósit negatiu en que ens submergeixes.

M'ha agradat el principi, la descripció de la sala d'espera. En poques paraules has descrit visual i emocionalment tot el que hi ha. I jo tampoc les suporto, es un invent infrahuma, una mena d'indret de tortura subliminal. Una salutació!

No t'havia llegit abans, però m'agradat la teva visió sobre M. H.. Bon desevolupament del texte, sense saturar el lector amb dades. També he de dir que no l'he llegit, però si que vist un reportage seu, quant va treure Plataforma. Si vols afegeixo una dada més: Ha tret el mercat musica, em penso que ja porta dos albums. Fins aviat.

Es rar veure un poema que ens remogi tant. Un altre cop em tinc de rendir a un poema teu. Es facil endinsar-se dins l'horror de forma indirecte, pero aixi només s'entrelluca la superficie. Per els poetes es feina que en poques paraules torvin i facin reflexionar al lector, cosa que tu ho resolts molt bé.

Fas balanç i juntes magistralment, coses, objectes, espais, paisatges junts en aquest poema. Et llegeixo sempre que puc, una salutació i bones festes.

I amb reflexió personal, encara que hi discrepo. Clar, el teu escrit dona per fer-hi un debat. La vida, com tot es pot generalitzar. Pero es bo que plasmis aquest pensament. Ho fas de manera valenta, concisa, i segura.

Molt bon relat! I començo pel graner, que encara que sigui absurd, te una significació metafòrica molt forta i en fas referencia de manera velada!. Encetes el teu relat amb el graner ja esmentat, com un lloc de recolliment, d'evocació propia, de save-te a tu mateix. Però llavors fas un exercici d'expansió cap enfora, cap a familiars teus i ells et fan reflexionar el perque de la vida. Sobretot m'agradat molt totes les descripcions, has fet molt bon treball!. Sembla com si poguesis encapsular el món i de cop i volta, el teu germà et retorna a la realitat. Es estrany, no saven que hi fots el graner, quant en realitat, tu estaves pensant en ells!

Descripció molt bona, totalment veridica. Qui no ha entrar en una casa on tot estava brut i fet pols?. Pero el mes bo em semblà aquesta vida que vols fer-hi net i tornar a començar. Com tot el que escrius, m'agradat molt! Ens comentem!

Osti Xisca! Has plasmat un relat ple de realisme. Per desgràcia, a alguns de nosaltres, en moments de crisi, tornem el cap enrera i no veiem res. Ni res que ens ompli, ni res que mereixi seguir endevant. I potser, un temps de despres, ho veiem tots amb més calma i ens aserenem. Pero per aixo es bo el que has escrit. Per saver remoure per dintre i al mateix temps, reflexionar.

mentres neva, ens transportes, d'aquí d'allà, com un somni, com una ensonyació.

Sembla com si volguesis parar el temps. Tota una succeció d'aconteixement, ja més lents o més ràpids, que ens aboquen a una vida desenfrenada. Però tu la has aturat, amb aquestes paraules escrites i et preguntes: que estic fent aquí? que es aixó que faig? cap on em portarà tot aixó?