Mossèn Samuel Arras: 1-Assassinat a les escales d'en Cúndaro

Un relat de: Elm de Tuïr

"Caïm respongué al Senyor:
-El meu crim és massa gran per a poder-lo suportar. Des d'avui em bandeges de la terra fèrtil, i m'hauré d'amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà." (Gènesi 4, 13-14)


Samuel Arras recitant el Salm nº 51, quatre de la matinada, Muntanya dels Caputxins, Girona

Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant;
tu que ets tan bo, esborra les meves faltes.
Renta'm ben bé de les culpes,
purifica'm dels pecats.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra tu, contra tu sol he pecat,
he fet el que és dolent als teus ulls.
Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
Tu saps que he nascut en la culpa,
que la mare m'engendrà pecador.
Tu que estimes la veritat al fons del cor,
m'ensenyes dintre meu a tenir seny.
Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta'm, i seré més blanc que la neu.
Fes que torni a sentir els crits de festa,
que s'alegrin els ossos que havies fet pols!
Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
Torna'm el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t'han abandonat.
No em demanis compte de la sang que he vessat,
Déu meu, Déu que em salves,
i aclamaré la teva bondat.
Obre'm els llavis, Senyor,
i proclamaré la teva lloança.
Les víctimes no et satisfan;
si t'oferia un holocaust, no me'l voldries.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
tu, Déu meu, no el menysprees.
Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.
Llavors acceptaràs els sacrificis,
l'ofrena sencera i els holocausts;
llavors oferiran vedells al teu altar.


Diari de Pau Terrades, rector de la parròquia de Sant Josep, Girona

En Sam, com comunament el tractàvem al seminari, va aparèixer d'improvís, eren cap les set del matí, venia tot masegat, amb l'americana bruta de sang. Li vaig preguntar que havia passat, em respongué que havia mort a un home i que es volia confessar. Jo vaig accedir, com a qualsevol persona que necessita acollida espiritual. Estava trastornat, amb les idees confoses.
En acabar la confessió, l'hi vaig exhortar que en penitencia fes un pelegrinatge. Al cap de dos dies, em va trucar, des de Montserrat, i que d'allí, iniciaria el camí de Sant Jaume. Malgrat tot, no havia mort a ningú, encara passaria uns dies, fins que ho pogués saber.


Extracte de la confessió de Samuel Arras

Faltava poc perquè toquessin la mitjanit, havia anat a una reunió al centre dels Germans Mercedaris i tornava pel carrer Claveria, ja quasi estava a l'alçada de La Seu, quant de sobte veig a dos individus que persegueixen a un altre, baixaven de la plaça dels Apòstols i l'enxamparen just on comença el carrer Manuel Cúndaro. Els dos perseguidors el
començaren a interrogar, la seva víctima era un sacerdot perquè es distingia en la foscor el blanc de l'alçacoll; els agressors anaven en xandall fosc amb una caputxa posada i un mocador a la cara. Al sacerdot el colpejaven i li etzivaben puntades de peu.

- Parla d'una puta vegada!
-Saps qui som. És l'últim cop que t'ho dic: qui més ho sap?

Els dos individus cridaven, però ningú de les cases del voltant s'en va adonar, estaven massa acostumats a sentir xivarri de festes alternatives. Jo era amagat rera un contrafort que hi ha al final del carrer, desprès sense fer soroll, vaig arribar fins a una pilona tot ajupit; allà mateix hi havia ferros llençats de qualsevol manera i unes graelles de barbacoa, rovellades i molt pesants; les pogué agafar i molt a poc a poc, m'apropà als agressors. A l'interrogador se li va acabar la paciència, tragué una navalla i va apunyalar dues vegades al pobre sacerdot. Després el va rebotí contra la paret i caigué escales avall. En aquell moment vaig colpejar amb les graelles el cap de l'home que havia estat en silenci i estoic, mirant l'escena. Va caure pesadament i sense emetre cap xiscle. L'altre s'espantà, i va arrencar a córrer escales avall en direcció a La Força. En atansar-me a socórrer al ferit, encara va tenir temps de dir-me unes frases, però ja havia perdut molta sang i no tardaria en morir:

-Si us plau, parleu amb Sor Lucía de Banyoles, dieu que han furtat el calze de Sant Mer.

Ja moribund, dels seus llavis encara sortia un fil de veu:

-Som peixos en la xarxa, som peixos en la xarxa...

Fins que ja no va parlar mes. Sense saber el que feia, vaig sortir d'allà, fugint sense sentit i voltant per camins i marges de les afores de Girona. Santa Mare de Déu, perdoneu-me els meus pecats!


Noticia apareguda a la secció de successos del Diari de Girona

Ahir a la matinada, aparegué el cos sense vida de Mossèn Ambròs Percer, a les escales del carrer Manuel Cúndaro d'El Call. El pare Percer era estudiós de la història del cristianisme i feia dos mesos que estava fent treball de recerca a Girona. El Bisbat ha reaccionat amb consternació, i ha tramès una nota de condol als familiars.


Diari de Samuel Arras

Monistrol de Montserrat

He començat avui, el meu pelegrinatge de desgreuge, el camí de les espases i les estrelles. Que Déu em guiï, i perdoni el meu crim.


Comentaris

  • primer[Ofensiu]
    gypsy | 06-01-2007 | Valoració: 10

    un pare nostre personalitzat, un diàleg amb Déu, demanant clemència, perdó, expressant penediment per les seves culpes. Magistral.

    Després la història del sacerdot, el seu assassinat.
    L'ambient sembla extret d'una pel·licula antiga però ben real. És fàcil imaginar totes les escenes, són ben construïdes i estudiades.

    El final, com no podia ser d'una altra manera, ben literari.


    petons!!

    gypsy

  • Molt i molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 03-01-2007 | Valoració: 10

    Té una estructura molt atractiva, ben pensada, que no deixa treva al lector. Tampoc l'estil narratiu ni la història, complexa, fosca, profunda, pensada, deixen treva al lector.
    Tens una manera de fer escrits (aquest és inacabat... doncs hi ha, almenys, una segona part que em quedarà pendent) molt original i valuosa.
    Estic content d'haver-te descobert.

    En fi, una abraçada. Gràcies pels comentaris tan afalagadors que m'has deixat (passa't pel "graner més alt", t'agradarà més, espero).

    Fins aviat.

    Arbequina.

  • Avui tinc...[Ofensiu]
    rnbonet | 03-01-2007

    ...un raig de temps. I llegeix el primer capítol. M'ha semblat difícil, com terra inhòspita que no acull cap ésser. D'una aspror amarga; d'un tòtem arcà que no sabem on arriba. Obscur, tràgic, això sí. I no sabem què s'endevina...

  • Tens una força...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-01-2007 | Valoració: 10

    i una capacitat narrativa que m'ha meravellat. És un relat ben treballat i amb un llenguatge molt ric. Els personatges molt ben trobats.
    Me n'alegro d'haver-te descobert, a través d'un comentari teu que agraeixo moltissim, i m'afegeixo al comentari d'Unaquimera per seguir-te llegint.
    Una abraçada

  • Unaquimera | 28-10-2006 | Valoració: 10

    Personatges amb força interior que vessen personalitat: Caïm, Samuel recitant, Pau, Samuel confessant, noticia al periòdic, Samuel en el diari: Un interessant joc d'alternances.

    He trobat també en el teu text una bona capacitat narrativa, funcionalitat descriptiva, ambientació i referents poderosos.

    Bona prosa, bon relat!

    Enhorabona i benvingut. Estic encantada d'haver-te descobert i espero amb ganes l'aparició del 2.

    T'envio una abraçada per celebrar la coincidència d'avui,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Elm de Tuïr

Elm de Tuïr

3 Relats

16 Comentaris

4162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
El dia que esclatarà la meva ira, jo, el Senyor de l'univers, ple d'indignació,faré tremolar el cel
i sotragaré la terra. (Isaïes 13, 13)