Mossèn Samuel Arras: 3-El Calze de Sant Mer

Un relat de: Elm de Tuïr

"Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva." (Lluc, 22, 42)



Diari de Pau Terrades

De nou, en Sam es presentà a la parròquia de sobte, un dia
que començava emboirat i amb un cel grisenc, típic dels d'hivern a Girona.

-Bon dia.
-Sam!. Com ha anat el pelegrinatge? Et tinc d'explicar moltes coses!
-Jo també i em vull confessar.
-D'acord. Vaig anar al Bisbat, com em demanares i vaig trobar una única Sor Lucía. Està a la residencia de les Germanetes de la Santa Redempció de Banyoles. Referent a la causa del teu pelegrinatge, al Call només es va trobar un únic cos, d'un historiador de...
-Això ja ho sé.
-Has tornat a...
-Si. Les visions m'han tornat. Com la meva estada al desert. Per això em vull tornar a confessar.
-Com deia Sant Bartomeu: Sempre correm a fer de la sorra, muntanyes.
-Si. El vaig veure, Pau! Com s'aixecava i es perdia pels carrers de La Força!



Extracte de la confessió de Samuel Arras

De bon començament he tingut una sensació molt estranya en El Camí, com si m'empenyessin forces alienes cap a contrades que estan fora de la ruta. De Tàrrega no vaig anar fins a Lleida, sinó que vaig seguir fins a Balaguer i cap els Pirineus. A San Juan de la Peña s'iniciaren les visions. No sabia si era obra del maligne o de veus arcangèliques. Però totes les visions han estat profètiques, i amb una força inusitada. Al llarg del Camí em topava amb edificis amb el segell del diable. Però eren esglésies, o edificis religiosos.
A Calahorra em succeí un encontre amb una dona que semblava posseïda. Però el mes estrany va ser a La Cruz de Ferro. La visió era, sense cap mena de dubte, arcangèlica, però amb una veu entelada per l'esgotament, com d'algú cansat de dir sempre les mateixes explicacions. Allà vaig saber que no havia mort a ningú. La meva visió, fugaç però clara, era com aquell home estabornit s'aixecava i fugia de les escales, fent tentines.



Diari de Samuel Arras

La residencia per a gent gran de les Germanetes de la Santa Redempció, es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Banyoles. En el campanar d'espadanya, una campana girada cap el cel sembla esperar que la pluja l'ompli.
Entro i dues dones grans que estan a la recepció, m'obren la porta.

-Bon dia, Sor Lucía que hi és?
-Esperi un moment, que ara la trucaré.

Cinc minuts desprès em rep una monja. El seu rostre delata la seva ascendència indígena, potser maia. Duu unes ulleres gruixudes, i porta les manigues arremangades i mig humides, just acabava de rentar plats.

-Buenos días, ¿en que puedo servirle, padre?
-Tendría de hablar con usted en privado, traigo un mensaje de Mossèn Percer.
-Pasemos a mi despacho.

Pujarem a dalt i recorreguérem tot un passadís, fins arribar a un despatx il·luminat pel sol del matí. Tota l'estança estava omplerta amb figures de Mares de Deu i pintures al·lusives a miracles. Desenes de llibres omplien i desbordaven les lleixes. Hi havia dues verges de Guadalupe, una pintura de Santa Rosa de Lima, Una mare de Deu de Núria i Una verge de Fàtima.

-Digame, hace más de tres meses que no tengo contacto con él.
-Me comunico que han robado el Cáliz de Sant Mer.
-¡Ay mi padrecito!, ¿que le han hecho?
-Le apuñalaron, no pude evitarlo, intente ayudarle pero fue demasiado tarde.
-¡Mi buen padrecito!- repetia, mentres feia la senyal de la creu.

La monja va començar a sanglotar, tota la seva fermesa aparent s'havia fet bocins. M'explicà que s'havien conegut a Mèxic, a Monterrey. Ella també havia estudiat historia del cristianisme a Amèrica i l'ajudà en els seus treballs a Mèxic. Sor Lucia patia una malaltia dels ossos hereditària, i Mossèn Percer va moure fils, perquè vingués a Catalunya, on la podrien atendre millor. Desprès d'explicar-me això i havent-se mocat, vaig preguntar sobre l'estrany calze.

-¿Que es el Cáliz de Sant Mer?

Ella em va mirar, i va fer un riure apagat, com recordant vells temps.

-¡Ay! ¡Mi buen padrecito Ambrosio! Siempre bromeaba. Se inventaba objetos fantasiosos para las mentes crédulas, que siempre están atentas a este tipo de estupideces. Decía que había un Grial en Nuevo León y que conservaba tres pelos de la barba de Judas Iscariote. El Cáliz de Sant Mer no es nada, es un objeto que no existe. Me pidió, que entregara una carta que retengo, a quien me dijera, que habían robado ese objeto.



Carta de Mossèn Ambròs Percer

Benvolgut/Benvolguda,

Teniu a les vostres mans, la meva última voluntat, i que Sor Lucía ha tingut l'amabilitat de donar-vos. Si l'esteu llegint, hauré mort per les meves investigacions. La nostra Santa Mare Església, ja fa massa que suporta el desgast dels seus ministres. Resten pocs que pugin afrontar els temps a esdevenir i en vós diposito la meva confiança. Us encomano que parleu amb Mossèn Gabriel Levau, el podeu trobar a Casa Missió de Banyoles. Déu i els sants us beneeixin.

Comentaris

  • me n'oblidava[Ofensiu]
    manel | 08-02-2007

    He vist Paris, Texas.
    però fa molt de temps, si no recordo malament quan la van estrenar al cinema (i aìxò deu ser principis dels vuitanta).
    Me'n queden flaixos. La immensa tristor de Harry Dean Stanton, la bellesa llunyana de la Kinski i, és clar, la música de Ry Cooder, que si que he escoltat amb el temps una i mil vegades.
    M'ho has comentat pel meu poema?
    si hi ha alguna connexió ha estat totalment inconscient.

    salut!

  • increïble![Ofensiu]
    manel | 08-02-2007 | Valoració: 10

    Ja he passat pels dos anteriors i amb el tercer m'he enganxat definitivament. La prosa fluida i dinàmica, el lèxic ric i vigorós i la temàtica podríem dir que està de moda amb tot això del senyor Dan Brown.
    I Girona! Quina gràcia!. El call, el carrer Manuel Cundaró, la força (jo hi visc). Ets de per aquí?
    Espero amb ganes la propera entrega.

    Salut!
    manel

  • estic al·lucinada[Ofensiu]
    gypsy | 26-01-2007 | Valoració: 10

    quines temàtiques!
    brutal!, és la teva imaginació? o tens parents monjos?

    Trobo el relat estrambòtic, però m'encanta.

    petons!!

    gypsy

  • Ei, ara a per la quarta...[Ofensiu]
    Arbequina | 26-01-2007

    Ara, que s'està recomplicant la història. De ben segur a la propera hauré de fer relectura.
    Pel meu gust és massa recargolat, fosc i fantasiós, però contra gustos no hi ha res escrit. El cas és que em tens interessat.
    En fi, Jaume, ànims amb el quart.

    Aquí, d'un lector fidel. UNa abraçada de l'Arbequina.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Elm de Tuïr

Elm de Tuïr

3 Relats

16 Comentaris

4164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
El dia que esclatarà la meva ira, jo, el Senyor de l'univers, ple d'indignació,faré tremolar el cel
i sotragaré la terra. (Isaïes 13, 13)