Cercador
Res de bo
Un relat de: Virginia Fochs- Compartir:
En Sergi Tizón a vegades se sentia tant sol que es posava a multiplicar. Trespernouvintiset.
Noupervintisetdoscentsquarantatres.
Vintisetperdoscentsquarantatres, això ja estava millor, era una de difícil i el mantindria aïllat una bona estona.
En els espais de càlcul sentia almenys que coneixia el procediment. I de pas deixava de sentir totes les subconverses que notava vers ell. Les mirades amb teló de fons inquietant. Les conspiracions per excloure'l del cercle. Tot existia perquè ell ho veia, ho podia percebre. No era tonto, ell.
En Sergi Tizón tenia la mateixa edat que la Virginia, la nena de rínxols que l'ajudava a acabar amb la multiplicació, quan la cosa se li enredava massa. De fet ara fa uns dies que veig la Virginia corrent amunt i avall amb una calculadora perquè es veu que les operacions cada cop són més incalculables. I la veig molt preocupada. Parpelles avall mirant de reüll. Ella sap perfectament que quan algú es posa a multiplicar d'aquesta manera no pot voler dir gaire res de bo.
Comentaris
-
No ho he provat[Ofensiu]Nyanga | 17-10-2009
mai això...però potser funciona perquè les multiplicacions em costen tan que em tindran el cap ben entretingut una estona..
cincpernouquarantacinc....
vintitresperdeudoscentsvintitres( aquesta era facil...)
cincuantanouperseixantaset....aqui ja no arribo! vaig a buscar paper i llapis! :)
-
Nàufrag en un mar de soledat[Ofensiu]Unaquimera | 17-10-2009
Torno a passar pel teu espai, tal com et vaig dir, per descobrir aquest cop aquest breu però deliciós relat en què podem fer companyia per uns moments, de fet tot just un minut, a en Sergi Tizón, nàufrag en un mar de soledat que per tota companyia es consola amb els nombres obtinguts d'operacions que segueixen un procediment segur, conegut, infalible mentre es respectin les regles.
Renunciem a ell quan conclou el text amb recança, només compensada pel fet de saber que la Virgínia és a prop, calculada en mà, i atenta. És el vaixell prest al rescat...
Qualsevol de nosaltres desitjaria tenir a prop algú que observa i que sap, que es preocupa per nosaltres i està alerta, oi?
Fins la propera, t'envio una abraçada de les bones,
Unaquimera
-
jej[Ofensiu]Cargolsalalluna | 07-10-2009
Ja l'havia llegit però no m'hi havia fixat. Quan penses que en Sergi Tizón serà el prota del relat apareix na Virginia amb tot el seu pes narratiu per donar-li la volta a la truita. Gran cuinera.
Mol bé el recurs aquest de despuntuar els números, àgil i original.... originàgil? ;P
Ueis, que aquí també hem començat una espècie de curs de narativa... però sense profes. Es diu grupdeSants. Ens reunim a Barna un pic cada tres setmanes per mostrar treballs proposats a mode d'exercicis per anar millorant. petons, Bondia!!
Salisalut!!
