ooh!!!
k bonic!
si k es veritat k no sembla real, pero per ke? doncs perk està escrit molt be :DD m'agrada molt. Li arribes a donar una claredat i senzillesa ke arriben a fer d'akest relat, un text complex i captivador.
continua aixi, k tens molt de talent.
expressa!!!
ho sento, per si aixo k es cert et va afectar... pero no hi donguis mes voltes, k ja saps k la vida canvia i hi ha molta gent al mon :D
sort!!

Raül

oooh! ke bonic! :D
un relat molt real i k sap plasmar molt be el k penses. amb un cert to poetic molt xulo.
esta mooolt be per ser el teu primer relat! :D tanimo a k continuis aixi i benvinguda!
dona molt de gust poder llegir relats aixi k et fan dir: ostres, tu, kina certesa! i am kines paraules k esta fet! ^^

endavant!
Raül

m'ha agradat molt :D
el k passa... es que el final... se m'ha fet estrany... pero a la vegada, es el que li passa a molta gent... espero k no em passi a mi ara que estic be :D
i si t'ha passat a tu, doncs et dono anims per a que continuis endavant, que hi ha mes gent al mon, i tambe que continuis endavant amb aquests relats, que et surten molt be!!! ^^
sort!
Raül

aix aix aix.... a veure:
primer de tot, dirigint-me a l'arbequina, vull dir-li que sí, per mi, l'amor si que és el més important, i ara que tinc parella ho he pogut comprovar, perquè l'amor porta la felicitat i això és el que busca tot ésser viu, les bones sensacions que porta la felicitat.

en segon lloc, m'adreço a l'annna i la paula U_U'
a veure, jo no sé com he pogut cometre tantes faltes... la veritat, és que totes aquestes faltes que m'heu dit, jo les sé... aquest relat és de fa ja un temps... i suposo que el dia que el vaig escriure tampoc no estava molt inspirat en escriure correctament. si voleu una disculpa doncs aquí la teniu: perdó xDD. el problema és que ara ja no puc retocar el relat i es quedarà amb aquestes faltes. ^^
això d'escriure pel msn... malacostuma a la gent i no pot ser. el català correcte passa'l, així que encara que m'hagi emprenyat una mica xDD us he de donar les gràcies per haver-me passat el català correcte :D
una abraçada. adéu!!!

ostres, fins ara tots els relats k havia llegit en akesta pagina web eren per expressar sentiments, emocions.... pero akest ma sobtat i ma agradat ^^ perk expresses curiositats i rareses del mon... i ara ve la meva resposta:
jo si k soc estrany!!! avegades fico les mans tocant-me el cul xD, pero avegades les fico com tu dius, a la teva manera. pero el mes sorprenent de tot, es k avegades nomes hi fico els dits gros, es a dir, el dit gros de cada ma en la butxaca corresponent i els altres dits fora de les butxakes XDDDD
apa, ara ja te destrotat lestudi...xD, no, pero en serio... la majoria de vegades fico les mans tocant el cul xD, encara k no sempre..... ^^
be, k me divertit llegint-lo.
fins aviaaat!!!
Raül

ostres! qué xulos aquests pensaments! ^^
sí que és veritat que el temps es passatger... i que l'hem inventat per tenir un altre tipus de realitat,... i que a mesura que passa... tot canvia... tot creix o es deteriora o simplement canvia....
referent a la música de J.S. Bach... molta no en conec... però si que trobo que molta música (a mi, per a reflexionar m'agraden algunes cançons k són en català, com ara : els teus somnis--sopa de cabra) pot portar allò que et fa reflexionar, o simplement, passar una bona estona imaginant. :D
trobo que escrius molt bé, continua així !!! :D
bé, i ara, et volia donar les gràcies per haver-me escrit un comentari i haver-me criticat (amb el bon sentit de la paraula) algun relat , jeje. el que passa és que jo faig el que en diu una amiga meva: petites gotes d'art. i és que agafo els moments que tinc d'inspiració i els plasmo en el paper per a que quedin per a sempre, al cap d'unes setmanes els torno a mirar, i els escriuria completament diferent, però si ho fes, ja no serien petites mostres d'inspiració, el que vull és deixar-ho tal qual va sortir. :D
gràcies altre cop per donar-me la teva opinió.
Continua així
una abraçada.
Raül

ka munic! xDD
ola nina!! si k feia temps k no parlavem... i tambe k jo no venia per aki... xD. dons mira, avui he vingut, i he llegit akest nou relat k has posat, i k ma agradat molt, de veritat :D
tu com sempre animant de la millor manera possible i de la manera mes bonica, a ke la gent no deixi descriure akests realts, ke com els teus, son preciosos i aconsegueixen transmetre uns sentiments que captiven.
sempre dic el mateix:continua aixi! jeje, pero esk es el k he de dir.
un peto molt fort,
Raül

a ke ve akesta L de learning de la foto? aprenent? jajaja, tu k deies k no volies escriure els teus relats a la web... per ke? a mi ma encantat!!!! ^^ es preciós... una llagrima permanent... T.T una llagrima k no aconsegueix trobar la felicitat...
has aconseguit fer un relat tan bonic, com si ho fessis sempre... per aixo no crec k faci falta aixo del learning :D
tan de bo jo tambe escrivis aixii.
bueno, nomes dir-te k continuis aixi i k avera si aviat podem llegir molts mes altres relats teus com akest, i mes llargs, per a no kedar-nos am les ganes de no poder continuar llegint... XDD
k vagi beee
dewww
raül

Hola Nina!!!
feia molt k no llegia res teu... m'ha agradat molt akest, de veritat, és un ànim a tirar endavant, a sentir-nos vius, a no rendir-nos. És una empenta, un dir: "vinga!, k no vols gaudir?"
Continua així, relatant akests sentiments d'amant de digna poesia :D
Fins aviat
Raül

M'ha semblat divertit, akest relat, està molt be recordar k hi ha moltes coses i persones k tenen sentiments i k avegades no ens adonem i passem d'elles....
crec k l'averrois té raó. els teus relats haurien de ser mes llarg com el de "aparences estranyes", perke donen molt de desitjar, i com k son tan curts, hi ha poc temps per gaudir-los. Continua així!
Raül

ohh!! magrada moolt, es molt expressiu!
M'he kedat amb les ganes de k continués, de k fos mes llarg i expresses amb mes exemples què trista k es la solitud...
De debó k magrada.
Gracies pel comentari k em vas deixar.
Fins aviat..
Raül

M'agrada molt, és molt emotiu, i trobo que relata la realitat, allò que "suposo" que ens passa a la majoria i al final, el desamor... wooo! és captivant.
La por... què és? Tenim por per tot? Trobo que has trobat les paraules exactes per comparar-la amb accions quotidianes fent-ne veure els diferents tipus. De veritat que m'ha agradat.
Gràcies pel comentari que em vas deixar :D
Raül

m'agrada molt, és com una descripció de com se sent una persona després de despendre's de la societat manipuladora k es veu avui en dia.
Quan es despren de tot això, se sent una dona segura de si mateixa, pot confiar en ella, i no se sent manipulada, no hi ha res igual a ella. Tot la fa sentir diferent.
Tant de bo tothom fos així i no hi hagués aquesta societat que vol canviar a tot el món per a que acabem sent iguals: prims, arreglats, menjant coses manipulades artificialment...
gracies pels comentaris que m'has fet, nina, els teus relats son captivadors. fins aviat, maca. deww

soc l'autor d'akest relat.
no se que ha passat amb el títol, hi ha hagut algun error. el veritable titol és: m'agrada mirar l'horitzó. sento les molèsties.
Que gaudiu.

M'encanta el relat, és una poesia feta prosa, una comparació amb la vida que se'm fa extranya però corprenedora a la vegada.... Filosofa sobre la veritat, sobre la vida.... és un gran punt de pensament, de reflexió i d'inspiració, amb unes paraules molt ben trobades.
Al final, arriba el que passa amb la vida, tots hem de morir tard o d'hora, però sempre hi haurà l'Esperança plena de poesies que ens alegrin. ;)
Raül