A la platja

La lluna reflexa el teu rostre sobre el mar. Sobre la sorra romans estirada vergonyosa, tapan-te la cara amb la tovallola. Dissimules, però t'encanta estar observant la nit des de la junta de la terra i el mar. Per què ho fas? Deixa que volin els sentiments, jo deixo els meus com llavors de Dents de Lleó que viatgen perdudes per l'aire en forma de paraules que em fan captivar la ment només de pensar-les, i sé que a tu t'entren calfreds quan les escoltes. Jo també els vull notar, per això canto solidari en la foscor del meu cor esperant que em desvetlli la llum del teu amor.
És impressionant veure el teu perfil, seguir la teva pell racó a racó, sense oblidar-ne cap. Callat et miro, t'observo el cabell, fosc com el cel que es veu en l'horitzó, els teus ulls, en canvi, són marrons però clars a la vegada com si tinguessin una capa d'aigua cristal·lina al davant del color reforçat per un contorn que ressembla la nit que viu en el teu cabell. Continuo amb el teu nas eixerit i poruc, una petita espurna amb unes corves com les d'una flama que la fan ressaltar per la seva senzillesa i preciositat. Els llavis, vermells de cirera, ara enfosquits per la maduresa de la nit mentre que la lluna els ofereix un petit esclat de llum just a la meitat, allà on es transformen en juganers quan es troben amb els meus, allà on puc apreciar el seu veritable gust; dolços quan acaben de sortir del bany d'aigua de mar, dolços quan estan distrets mentre observes les estrelles, dolços a totes hores...
El teu cos dibuixa sobre la sorra unes corves angelicals, plenes de lluentor, d'alegria, corves mai vistes, mai estimades, mai observades tan detingudament sota un univers inmens que ens vigila...
Ara, acostes els teus peus juganers perquè saps que els meus també ho son. Quina delícia observar-te així!, al meu costat, somrient; un somriure que mai oblidaré. Diuen que una mirada val més que mil paraules, però aquests ulls i aquest somriure valen més que tota la vida.