HAS (HE) CANVIAT

Diuen que de l'amor a l'odi hi ha una ratlla gairebé imperceptible i l'he creuada. Ara et veig i...no em sap greu ser on són. No és que t'odiï perquè no ets amb mi, seria egoista per part meva, potser la paraula odi no està ben utilitzada aquí, però vull dir que prefereixo no dirigir-te la paraula, has canviat massa (posser jo també). Ja no ets aquell nen de tretze ben vestit que començava a explorar la vida i que es va anar deixant grenyes per la moda però amb un punt de rebeldia del que em vaig enamorar; t'has tornat una fusió d'estils durs, provador de substàncies només aptes pels més agosarats i un rebel intrensigent de mena. No et jutjo per les aparences actuals, a hores d'ara sé de sobres que les aparences superficials enganyen, el que m'importa realment és el fons, però això sembla que també ha canviat. Tenies, i espero que el segueixis guardant en un petit racò, un cor amb el que podies moure fronteres, unes idees llunyanes a les meves amb fonaments i unes ganes enormes de disfrutar del món. Ara tans sols queda això últim multiplicat per mil amb la suma d'inconformismei rebeldia (diria que fins i tot excessiva).
No et vull canviar, de fet les nostres vides ja avancen per camins diferents i seria absurd fer-ho encara que estiguessis al meu costat, tot i que quan noto la sensació que em provoques penso que no ets aquell vell amic, que ets algú altre amb la seva cara i que aquesta etapa de transició i de recerca d'un mateix portarà a que torni aquell que havies estat però amb uns anys i experiències afegides.
Sentir tot això és bo perquè m'adono que m'he alliberat de tu? O dolenta perquè he perdut l'amic del cor de metall? (Tot depèn del moment que vulgui recordar). Però el que tinc molt clar és que ens vam trobar en una estació, vam fer una part del trajecte junts i arribat un encreuament de camins vam decidir fer rutes separades. Estic convençuda que ni el vent ni les tempestes et faran girar cua, BON VIATJE!!!