la soledat......

Un relat de: vio_ska

Ara mateix voldria sortir corrents al carrer, a buscar-te… et busco per tot arreu però no et trobo per enlloc... per fi t'he trobat... et crido 1000 cops i tu no em sents ni 1.. te'n vas i jo no puc fer res per aturar-te... poc a poc vas avançant, al teu pas, però sempre cap endavant... jo em quedo aturada, pensant, mirant... lentament em vaig desfent, desfent, desfent... llavors em desperto i noto que estic estirada al meu llit, mes trista que una nit fosca i més sola que la una...

Comentaris

  • mol bunik[Ofensiu]
    ilargiaa | 04-01-2006

    kuan no buskis, trobaras.
    tu tambe tira endevant, no et kedis parada, el tems corre, segueix el teu cami.
    una abrasada

  • kè bonic!! ^^[Ofensiu]
    Vida | 22-12-2005 | Valoració: 10

    ohh!! magrada moolt, es molt expressiu!
    M'he kedat amb les ganes de k continués, de k fos mes llarg i expresses amb mes exemples què trista k es la solitud...
    De debó k magrada.
    Gracies pel comentari k em vas deixar.
    Fins aviat..
    Raül

  • m'agrada[Ofensiu]
    dragaroja | 18-12-2005 | Valoració: 10

    em recorda....a una mini història que vaig escriure jo. s'asemblen molt!!! m'ha agradat!

l´Autor

Foto de perfil de vio_ska

vio_ska

17 Relats

30 Comentaris

21714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
vaig néixer un bon dia, del ventre de la meva mare, sense voler-ho, però així ho van decidir. I aquí estic, vivint, sentint, estimant, lluitant, aprenent, estudiant, ....