Sentiments que vénen i se'n van

Buit, se t'han marxat les emocions. Tremoles de por. No saps el què et passa.
Te n'adones que la vida és un cúmul de complicacions que et volen fer madurar a cops una i altra vegada.
Però tu no pots més, i és llavors quan en un sol instant t'han deixat sense sentiments. Un calfred et recorre el cos.
Comences a pensar, en tot i en res. Dones voltes a les coses. La balança pesa per totes dues bandes.
És com si t'estiguessin exercint una pressió que tu, des del teu punt d'immaduresa o, més ben dit, d'inexperiència no pots suportar i no saps què fer.
És llavors quan has de mirar en el teu interior més que mai. Segueix el teu cor i decanta la balança cap a la banda que et farà menys infeliç ( i dic "infeliç" perquè fa ràbia saber que no pateixes certs sentiments amb la mateixa intensitat que d'altres i això fa pensar que no pots arribar a ser feliç del tot).
Sigues una mica egoista per primer cop. Has de ser fort i saber que l'altre plat de la balança no es desenganxarà i faràs tot el possible per ajudar-lo a sobreviure desconnectat. Però no pots jugar a ser déu. Has de pensar una mica en tu mateix ja que no pots ajudar a tothom en tot i eternament.
Et sents malament, tens ganes de plorar, no pots suportar que una part de la teva balança, de la teva vida, estigui malament a causa de ser tu mateix i que no la puguis ajudar.
És per això que no la vols deixar sola. Aquesta part s'ha creuat en el teu camí i continuarà en la teva memòria per molt que algú s'hi negui.
Ara que estàs sol, penses si tot plegat no ha estat una mentida o un simple record, però els teus ulls et diuen que és cert. Ells són qui ho ha vist i ho ha patit tot.
Vols treure-ho tot fora i necessites explicar-ho a algú, explicar tot el que has sentit o el que no, com si et volguessis treure del damunt el silenci en què inevitablement et vas submergir. No obstant saps que igualment se't quedarà gravat a l'interior com una marca d'impotència i així com no saps ajudar que la balança estigui tota sencera en harmonia ningú pot ajudar-te a tu, el centre de la balança, a treure't aquesta càrrega del damunt. I no és que te la vulguis treure, simplement vols un suport. Però això és impossible.
Ara descobreixes que la teva vida l'has de viure tu.