Mans al cul

Jo com tothom la veritat però és divertit i curiòs que ho facis al revés de tothom k voldra dir això? Petons merci per comentar!!

Un relat que no es relat,
diferent i original,
divertit,
intrigant.
Magrada molt!!!
Una llepadeta, ala,
Xocolatina

també les giro =)
depèn dels pantalons, però. els texans, si són més arrapats, les giro. sino, del dret. =)

Bé a mi me la vas fer la pregunta, encara ho recordo, l'altre dia me les hi vaig posar, i vaig recordar la conversa, fa gràcia xd (dieu vosaltres).
Així plantejat, és divertit!
Molts petons.
mjesus

però bo!!!ës veritat jo posso les mans a les butxaques com expliques que ho fa moltissima gent, però crec que mes d'un cop tmb ho he fet com tu. Aixó si, si les has de posar en un culet que no es el teu, et recomano que les possis amb el`palmell cap endins!!xD
UN petò!!!

M'agrada el teu frikyisme!! s'assembla al meu... tot i que jo no ho escric... ho demostro d'altres formes!!

m'encanta l'originalitat, la transgressió poètica, la imaginació, aquells temes intrascendents que ningú toca, el convertir en centre de l'escrit d'aquelles situacions o temes senzills sense pedigree... i tu ho has fet d'una forma senzilla, elegant, humorística i suaument irònica. Ja no em tocaré més el cul!
He tardat en comentar-te perquè he estat de vacances.
La foto guapa, però TU, per sort, no ets de bronze!
Petons i una abraçada.

jo faig com la resta de mortals,
em toco el cul quan les poso dins les butxaques dels texans, hehe.

petonets!

gypsy

...aquest poema també el vas posar al teu fotolog!!! Està molt bé, però el que està millor és que t'inspirin per a escriure fins i tot les preguntes rares que es fan amb l'intenció de ratllar a la gent.

Una abraçada.

Fredegard.

Caram, noia, un poema ben estrany... Si t'he de ser sincera, jo no faig ni una cosa ni l'altre. Poques vegades em poso les mans al cul i, quan ho faig, és perquè porto butxaques (evidentment... jajaa). Jo m'hi enganxo amb cada dit polze a una de les butxaques... no sé si m'entens. Si de cas, la pròxima vegada que ens veiem ja t'ho enseñaré jejeje!
Pel que fa al relat, l'he trobat curiós i original però no m'ha fet gaire el pes, en gran part pel fet d'estar estructurat com si fos un poema. Jo l'hagués fet com una prosa amb una mica d'humor... però bé, això són gustos.

Petonssss!!

Molt bo, m'agrada el joc, ho podríem considerar una bona i original metonimia del comportament humà...

No sé si la forma de poema li escau o preferiria un rotllo tipus minirelat en prosa, però...és la teva tria i sorprèn i, també, fa pensar i...provar-ho...hiashias...i sí, jo em poso una mà a cada natja, amb els palmells mirant endins, i diria que, fins i tot, me les grapejo una mica...agahahaaaaa

petons estiuencs AnNnita..

fost

ostres, fins ara tots els relats k havia llegit en akesta pagina web eren per expressar sentiments, emocions.... pero akest ma sobtat i ma agradat ^^ perk expresses curiositats i rareses del mon... i ara ve la meva resposta:
jo si k soc estrany!!! avegades fico les mans tocant-me el cul xD, pero avegades les fico com tu dius, a la teva manera. pero el mes sorprenent de tot, es k avegades nomes hi fico els dits gros, es a dir, el dit gros de cada ma en la butxaca corresponent i els altres dits fora de les butxakes XDDDD
apa, ara ja te destrotat lestudi...xD, no, pero en serio... la majoria de vegades fico les mans tocant el cul xD, encara k no sempre..... ^^
be, k me divertit llegint-lo.
fins aviaaat!!!
Raül

sobre el que em comentes,
l'escrit pretén ser abstracte. Com tot lo abstracte, hi ha un rerefons que t'inspira a fer allò, però (també com tot lo abstracte) la gràcia rau en que a cadascú li inspiri el que li vingui més de gust.

Ara que com deia, de la pretensió al resultat... en fi... x,D


PD: huasss, et guanyo de 12 números de peu xDDDDDDDDDDDDDDD

ja l'havia llegit!!! xDD

t'anava a comentar a fotolog però el tens plè

lo jo fa temps k vaig deixar el fotolog i estic només per flogup (www.flogup.com/sardaukar)


he trobat
"-D'on ve el vent?
-El fan els arbres, quan mouen les fulles"

osti és boníssim :P

merci per comentar-mee!! jo marxo i... potser torno a tardar 3 o 4 dies en passar per casa XD siauu ;*

Un estudi experimental sobre situacions quotidianes de pautes de conducta, aplicat a la llibertat poètica.
Mira, m'he imaginat els pantalons, les butxaques, les mans i el cul, mentre anava seguint cap a on ens portaves.
Aquest poema té el teu segell d'identitat i mira per on, no m'ha estranyat gens que fiquis les mans al revés de la majoria.

Recoi, trenques motllos; ara no podré evitar mirar com la gent es toca el cul...

Ja no et pots queixar, a la darrera trobada el club jove era d'escàndol. Quin goig que féu tots plegats; continua reclutant AnNna!

Una abraçada de les que escanya!

Aquest poema em sembla molt i molt especial. Potser et sorprendrà que te'l lloi... però és el que penso.
Crec que si algun dia arriba a existir un estil literari anomenat "AnNna", aquest poema en serà un referent, i no ho dic de broma. Té la teva signatura en les expressions, en els girs, no sabria dir-te perquè. Me l'he llegit diverses vegades i no me'n canso. Segur que algú el llegirà i dirà (o pensarà) que no l'hi troba el què... però noia... a mi m'enganxa.
Destaco com a exemple del que per mi és l'estil "AnNna" els següents versos:

"Tercera pregunta.
Que no és pregunta, sinó situació.
Posa les mans dins les butxaques,
Imaginàries per uns, reals pels altres."

Aquests potser són els que més m'enganxen.
Sobretot el

"que no és pregunta sinó situació".

És un vers que té ritme... repeteix-lo unes quantes vegades i ho veuràs.
En fi... és el que em fa sentir el teu poema.

de les que es posa les mans a les butxaques del cul, ho admeto!!! I sí, em toco el cul! jejejej! Deu ser un vici, com diu l'Angie, perquè quan camino al costat de la meva parella, també acostumo a ficar-hi les mans a les seves butxaques.

Un poema curiós i divertit!!!

Tot bé, petita? Muaaaaaaaa

Em vas fer la prova a mi també...i tens raó!! Jajaja, molt graciós! I molt original, xd.
Ja parlarem!
1 ptunass!
Alexander

Bon títol, AnNna!. I només veure'l ja he endevinat el que ens anaves a "versar"... Mai m'he posat les mans a les butxaques del darrera, suposo que és un vici o un posat el fer-ho...

Simpàtic poema!

angie