Cercador
Solitud
Un relat de: Vida- Compartir:
Solitud, foscor, amargura, angústia... és l'únic que em queda al cor després de que marxessis, després de que em deixessis allà al parc, entremig de la fosca de la nit i la llum de les estrelles, un paissatge que al teu costat em semblava preciós però que ara només s'em figura com un cúmul de cors trencats que es reuneixen per fer-se companyia. Jo no tinc res per recolzar-me, em sento desprotegit sense tenir-te entre la meva vida, sense que estiguis en el present; ara romandràs en els records, uns records que eren de felicitat i ara s'han convertit en l'odi del destí. Tot desconcertat penso en per què el destí m'ha fet passar per això, per què els teus llavis s'han separat de mi d'aquesta manera... És veritat que m'ofegaves, que amb tu no em sentia lliure del tot i encara que sense tu respiro millor perquè els teus llavis de la meva boca es van separar, prefereixo ofegar-me que viure sense poder-te estimar.
Comentaris
-
soc l'autor[Ofensiu]Vida | 02-09-2006
aix aix aix.... a veure:
primer de tot, dirigint-me a l'arbequina, vull dir-li que sí, per mi, l'amor si que és el més important, i ara que tinc parella ho he pogut comprovar, perquè l'amor porta la felicitat i això és el que busca tot ésser viu, les bones sensacions que porta la felicitat.
en segon lloc, m'adreço a l'annna i la paula U_U'
a veure, jo no sé com he pogut cometre tantes faltes... la veritat, és que totes aquestes faltes que m'heu dit, jo les sé... aquest relat és de fa ja un temps... i suposo que el dia que el vaig escriure tampoc no estava molt inspirat en escriure correctament. si voleu una disculpa doncs aquí la teniu: perdó xDD. el problema és que ara ja no puc retocar el relat i es quedarà amb aquestes faltes. ^^
això d'escriure pel msn... malacostuma a la gent i no pot ser. el català correcte passa'l, així que encara que m'hagi emprenyat una mica xDD us he de donar les gràcies per haver-me passat el català correcte :D
una abraçada. adéu!!! -
...[Ofensiu]PAULA_93 | 13-08-2006
M'ha agradat.
Sí, té raó n'AnNNA, no és angústia és angoixa.
petons
P@UL@ -
desamor[Ofensiu]AnNna | 10-08-2006 | Valoració: 8
A veure...
És la típica reflexió de post-amor. Però la pintes bé. M'agrada la última part, sobretot. El preferir ofegar-se. És guai.
T'hi he trobat alguna falta:
"de que" en català, no existeix, encara que ho fem servir MOLT. El "de" davant del "que", cau, desapareix.
"paisatge", una sola essa.
"s'em figura", és se'm, l'apòstrof lo més cap a la dreta possible SEMPRE.
i angústia no sé si existeix.... no és angoixa? és que ara em fa pal mirar-ho al diccionari... ^^'
Bé, noiet, que ja et llegiré alguna coseta més de les que tens per aquí :P
Petonassos!
annna** -
Una idea poètica![Ofensiu]Arbequina | 25-07-2006
Millor dit: tràgica! Vols allò que saps inconvenient. Sí, això és la base de lo tràgic.
En fi, potser s'ha de destacar la personal manera que has usat per enfocar quelcom tan comú.
Per altra banda, t'he de dir que trobo estranyes dues coses (jo quasi sempre veig peròs): una, la introducció al relat... massa vanitat? (disculpa, pots treure la segona part de la definició).L'altre, de debó creus que l'amor és le més bonic? Interessant.
Una abraçada.
Arbequina. -
_shamandalie_ | 11-12-2005 | Valoració: 10
buff que maco! m'ha recordat una miqueta potser al que m'està passant a mi tb.. que et quedes com desconcertat... i creus que no, que no has fet bé i que has d'anar a buscar a qui t'estimes... xo alhora no vols... wenu, que em desvio! xD m'ha agradat molt, de debó..
jeje gràcies :P
l´Autor
11 Relats
25 Comentaris
15345 Lectures
Valoració de l'autor: 9.30
Biografia:
1 de febrer de 1989, vaig nèixer.No he estat un noi molt visible, ni popular, ni he pretès ser-ho, sempre m'ha agradat estar amb els meus amics i gaudir de la vida amb ells.
Ara és quan començo a donar-me compte del plaer que se sent quan es disfruta de la vida, dels seus petits plaers i de les oportunitats irrepetibles.
Ja sé que alguns dels meus poemes són una mica tràgics, però és que jo m'inspiro amb l'amor (crec que és el més bonic que hi ha) i avegades pot ser una mica tràgic.
Desitjo que gaudiu amb els meus relats així com jo gaudeixo llegint els vostres.
PD:Si algú es vol posar en contacte amb mi, em pot afegir a la seva llista de contactes introduïnt aquesta adreça:
ranrauneo_rga@hotmail.com
Gràcies per tot.