Camins insegurs

Un relat de: Charlotte

Camino insegura a la vida,
La comoditat es la meva falsa amiga,
Que em diu paraules amables,
Disfresses de veritats enverinades.

La felicitat s'entesta en descriure
Camins ben enrevessats.
M'esquiva i s'amaga de mi,
La veig, però se me'n va.

I quan crec que ja la toco
Amb la punta dels meus dits,
Llavors es desfà, etèria
Com el floc de neu a la mà.

Fujo dels meus desitjos,
Perquè els confonc amb amor,
L'amor i el benestar,
El benestari l'amistat.

Comentaris

  • :O oohhhhh[Ofensiu]
    victoria galofré fernández | 13-12-2006 | Valoració: 10

    que chulo... admiro aquest poema.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 28-10-2006 | Valoració: 10

    Els tres darrers versos de la primera estrofa són genials.
    En realitat (ara t'anava a dir que la tercera estrofa era també molt rodona...) tot el poema és molt bo. M'ha encantat llegir-lo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • la felicitat[Ofensiu]
    llumdenit | 27-10-2006 | Valoració: 9

    és tan sols un moment. Tan bó, però tan curt, eh?
    m'agrada molt aquest poema, l'entenc, és tal com em sento ara mateix. Maquissim.
    Gràcies pel comentari... no sé si hi haurà tercera part, m'ho pensaré jaja

    una abraçada
    llumdenit

  • Sovint[Ofensiu]
    Valentí Valent | 25-10-2006

    La vida ens confon, sovint. en la nostra mà queda destriar la falsetat de la veritat.
    I tirar endavant, sempre endavant!
    T'entenc.
    Valentí Valent

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Charlotte

7 Relats

42 Comentaris

9617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


"Només el temps
pot afeblir
el poder implacable
dels records,

mai, mai,
mai del tot

... morts."

Capdelin