Sóc capaç de... sacrificar-me per trobar el teu benestar

Sóc capaç de fer-me una forta esgarrapada,
I castigar-me, i ferir-me profundament el cor,
Només per traure'm el desig, aquesta ardor,
Que em produeix, sense que ho vulguis, ta mirada.

Sóc capaç de traure'm el meus ulls d'una tirada
Per que no em cremi mai més la teva imatge
I fugir, i allunyar-me d'un cop de l'esclavatge
Que sempre em porta a seguir la teva petjada.

Sóc capaç de trencar-me els braços d'una portada
Per evitar que vagin darrere teu per abraçar-te,
Només volen protegir-te, només escalfar-te...
i acompanyar-te, al principi i final de la vesprada.

Sóc capaç de empresonar la meva ànima esbojarrada
Que només va d'una banda a una altre buscant la teva
En cada carrer, en cada tomb, en cada vorera,
Et cerca amb gran delit, estarà boja, però enamorada.
.
.
.
soc capaç de moltes coses...
.
.
.
Sóc capaç de tot, per deixar la teva mar calmada,
No vull molestar-te, no vull més fer-te petí...
Primer, si fa falta, em faré mal jo, per aconseguir
La pau de la teva persona i mantenir-la tranquil·litzada.

(aclariment, ja que no sabeu per que m'haig de fer tantes desgracies... podria ser pitjor)

Per trobar el teu ben estar
soc capaç de renunciar
el que més m'agrada,
com simplement mirar-te o imaginar
que els meus braços t'agafen...
però com ja se que no em pots
ni em vols correspondre...
fare el que pugui per apartar-me de tu...
per que aixi visqui la teva felicitat
encara que es perdi la meva...