Ara me'n adone.

Un relat de: victoria galofré fernández

Sóc massa burro, per adonar-me'n
De que sense voler, t'he ferit,
Sense voler o volent... ja no sé...
Sóc ara conscient,
Del mal que te pogut causar
I de tant pensar,
Així tinc el cor de consumit.
Consumit per voler-te adorar,
Portar-te allà,
On no has pogut mai arribar.
De tant consumit que tinc el cor,
Em creix el foc en l'ànima,
De ira, de compassió,
Ja no sé, em sento desconeguda,
Per que davant de tu,
Tinc l'animà nua...
Sóc diferent.
No distingeixo entre el bé i el mal,
Només se que ets tu qui esta davant.
Però tot passa, tot, tot...
Ja que aviat vindrà la teva absència
M'hauré d'acostumar
Hauré de tenir paciència,
M'acostumaré, però sense arribar
A oblidar-te definitivament...

Comentaris

  • Bones![Ofensiu]
    Arbequina | 03-09-2006

    I gràcies pel comentari que m'has fet, és molt afalagador.
    Per cert, que aquesta poesia te molta força i originalitat.
    En fi, et dic el que l'amiga laila et diu: que escrius molt bé (no cal pejorar ningú), i que t'animis a publicar-ne més.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • ei vicky!!![Ofensiu]
    _ | 10-06-2006

    sas qui soc oi?
    jejeje.res tia k estava x aki miran avere k havies publicat i se k tu tens relats molt + guapos, i molts, no no+ 4 miserables relats.
    tia tu tens molt de talent i no+ publiques això? vinga noia animat a publicar els altres, ningú sap ki ets, no+ jo clar, i no t'ha de fer vegonya, escrius millor que altra gent que n''ha publicat un munt!!
    vinga vieja anims i a publicar!
    jejeje, t'estimo encara que mai t'ho digui.