vull apartar la nena petita... i vull MADURAR!

Un relat de: victoria galofré fernández

Quan casualment et veig,
Quan estic de tu pendent
Em torno d'una manera absurda,
De manera poc intel·ligent...
No se dels meus actes,
Com un xic inconscient.

Em torno la criatura
Que et va veure per primer cop,
Criatura petita i insegura,
Que no sap per que li batega el cor...

Cada una de les nostres trobades
Em fan peti aquesta malaltia,
De tornar-me una nena petita,
Bé, no sempre, algunes vegades...

Algun cop he intentat,
Ser una noia madura i eixerida
amb cervell i plena de vida
De la que tu et sentissis orgullós...

Però, s'apodera de mi la nena xica,
Com si a la noia madura que vol créixer,
La volgués eliminar de mica en mica,
I un dia, fer-la del tot desaparèixer...

Comentaris

  • un comentari[Ofensiu]
    marco3434 | 20-09-2006

    A tots ens agraden els comentaris i per això m'agrada comentar el que sento al llegir els relats, encara que a vegades és dificil. Però aquest no és el cas.

    El teu poema es molt bonic i denota les teves ansies més intimes.

    Un poema es un sentiment posa't en paraules, i crec que ho fas molt bé.

    Sort

  • té nena, un regalet![Ofensiu]
    _ | 06-09-2006


    jajajajajja!petons


    LaiLA


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • aiixs..[Ofensiu]
    _ | 06-09-2006 | Valoració: 10

    madurar...no creguis que madurant es resolen tots els problemes...potser n'hi hauràn que sí, però n'apareixeràn de nous, no et desanimis i sigues tu, pq no hi ha res millor com acceptar-se un mateix i defensar allò que és seu.

    segueix escrivint

    LaiLA

  • madurar...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-09-2006

    com la fruita és cosa de temps. També la verdor, la innocència, el gest ingènuo i espontani, les reaccions improvisades tenen el seu encant. I en l'amor s'aprèn a poc a poc, amb la naturalitat del dia a dia.
    Ànims i segueix escrivint.
    Una abraçada