ANGEL AMOR versus SEXE SATAN

Cert, només pots respondre't tu...però mentrestant continua compartint amb nosaltres tots els teus pensaments i paraules, si són tan bons com aquest que m'ha ensisat i tocat el cor, segur que mereixen la pena ser escrits i llegits.
Una abraçada!

No puc respondre. Ningú pot. Només tu.
T'he trobat per un comentari teu.
Et llegiré i aprendré.
m

El sexe i l'amor junts i separats. Crec que tots ens hem sentit algun cop satan i altres àngel. Portem dintre nostre el be i el mal. El món dels instints purament animals i l'amor.
En quant a la pregunta final no sé pas que dir-te.
Fes el que et faci sentir millor amb tu mateixa

Una abraçada pensant-ho be.
Naiade

M'ha encantat el teu relat, és molt original. Les dues visions, els pensaments contraris... Molt, molt ben trobat.
Encantada de llegir-te!

...interessant, misteriós -sense arribar als templaris- , escrit amb enginy...
Llàstima que només siguen 'dos personatges cercant autor', perquè la qüestió dóna per molt més...
PS.- Accomplit els vostres dessitjos de comentari. "Rebolica" ve a ser la variant valenciana de 'gatzara' però, amb concepció "surenya", -del sud, que diuen "també existeix"-.
Més salut i mooooolta rebolica!

Feia dies que habia llegit el teu relat, fins i tot l'havia recomanat com a lectura interessant i ben tramada, però no l'havia comentat; suposo que el tenia al cap i avui he trobat una cançó que et vull fer arribar (només un fragment, si la vols sencera, demana-la) amb molt d'afecte, ja que expressa sentiments tal com tu fas amb el teu text, em sembla que conectats amb ell:

Et vas donar sense cap límit,
et vas quedar flotant en l'espai,
vas creure que estimar era això
i ho vas pagar,
sí! ho vas pagar.
No, no eren llàgrimes de silicona, eren llàgrimes de sang
que només el vent calmava,
que només l'aire es bebia.
No t'oblidis, no t'oblidis,
...no et tornis a oblidar de tu!
Tu, amb la teva vida
que et configura i et fa ser,
no te'n oblidis, et fa ser,
no et tornis a oblidar de tu
ni del teu centre intern
ni del teu jo
encara que et sembli absurd.

M'ha semblat molt curiós el recurs de les veus, que finalment callen; el silenci de vegades és tant o més eloqüent que qualsevol paraula... Una abraçada callada,
Una quimera

...pel teu comentari en el meu relat! Tu em proposes un canvi de paraula en una de les frases, però... jo crec que la paraula "alcohol", ja està ben posada, si que és veritat que anteriorment ja l'anomeno -i això en literatura, pot ser segons com un principi no "respectat"- però és que, per exemple la paraula "desig" no tindria la mateixa finalitat. Si que he sentit a dir que els sentiments portats a l'extrem poden conduir-nos a actuar de manera irracional, però l'alcohol, sempre, estem en l'estat que estem ens modifica la personalitat, encara que no sentim desig ni anhel envers alguna cosa determinada. I és això el que pretenc dir en el relat. La noia protagonista està enamorada d'un noi, però en canvi s'enrotlla amb una noia.
No sé si m'entens el que vull dir-te, si m'he explicat prou bé. Espero que si.

Petons i una abraçada ben forta!

Sol_ixent

L'amor! què fas tu quan el teu amor regala petons i carícies a algú altre? Et comencen a rondar mil coses pel cap fins que, finalment t'has de desenganyar i adonar-te'n de què tot el que vàreu viure junts (abraçades, miradetes, jocs, etc...) ja és cosa del passat.

Enhorabona pel teu primer escrit aquí i gràcies per llegir-me!

Besets!!

Anneta

Caram, quina passada! Em deixes estorat per les teves paraules, no se quina línea m'agrada més... be, les frases del Satan no tenen pèrdua, es clar, són genials! me l'he llegit dues vegades seguides! Pero al final... no se que contestat, no se si es una pregunta real o un recurs en el teu relat!
Molt be, LAPELL!!
Carn

Em crida l'atenció una cosa: per què anomenes "Sexe-Satan" a la veu de la teva consciència? Això indica, al meu entendre, una certa confusió.

En tot cas aquesta pregunta final és la que ens fem tots en moments de dubte però és la nostra responsabilitat personal i intransferible anar-la contestant cada dia. El pes de la llibertat és el pes de la responsabilitat i és justament aquí on rau la nostra dignitat com a persones. Podem escoltar consells, però al capdavall només nosaltres podem prendre la decisió final. Estem destinats a contestar-la per nosaltres mateixos.

Que Déu et doni llum i coratge!

Quim

ara, què fas? continuar vivint, segur que le teu cor té altres raons per seguir bategant... ;)
La resposta no és senzilla.. però no deixis que el fet de no trobar una resposta t'impedeixi seguir..
Una abraçada, i gracies pel comentari!!
I benvinguda a relats!! ;)

Un amor passional entre dues ànimes tan distant i properes alhora. Tots tenim al nostre interior tot l'espectre de clarobscurs, on també s'hi amaga un polsim d'àngel i de dimoni.

No hi ha garanties d'aturar el temps en un esclat fulgent de desig vital; la vida està sempre en moviment i el demà no té escrites totes les respostes...

Gràcies per comentar-me. Espero llegir més coses teves!

Una abraçada!

potser és la lluita entre l'amor cec i la raó...
Acabes el poema amb una pregunta dura, a veure qui respon?
Però qui pot estar tranquil d'estimar a una persona bojament sense saber del cert que aquella no estima bojament també a una altra?
ptons i una abraçada!

m'ha agradat molt!!!!!!!!
benvingut/benvinguda al món dels relats!!!!!!
ens llegim!
i gràcies pel comentari!!1
salut!!!!
Sílvia