Bolígraf, obscuritat i versos

Un poema senzill però escrit amb forts sentiments des de l'enyor i certa tristesa... M'agrada la primera estrofa, està força bé. També que acabis amb una pregunta que capta l'atenció del lector i el fa pensar sobre ella.
Jo penso que sí que val la pena, totes les coses que es fan en un cert moment amb convicció i empenta, amb ganes i il·lusió, sense ni tan sols pensar, totes aquestes coses han valgut la pena però només en aquell precís moment. No és lògic ni just mirar enrere i dubtar-ho perquè des del present no té sentit. La prova és que en aquell precís moment, segurament, tu i/o potser alguna altra persona era feliç... encara que només fos per un moment.

petons!!

de serenor, d'acceptació tranquil·la.
Suposo que la protagonista ja sap que sí, que tots els versos que va escriure han servit i molt, gràcies a ells, en bona part, ha esdevingut la persona que és ara.
Fins i tot les coses dolentes o menys bones ens enriqueixen i de tot s'aprèn.

M'ha encantat, llibreta en mà, cercant belleses ocultes, com fan els veritables poetes.

petons!. Molt bon any 2007.

gypsy

...el temps posa les coses al seu lloc...sempre... però, pensa que de l'única cosa que ets pots penedir, es del que no has arribat a fer... i mai podràs saber que hagués passat...
Una abraçada...
L'any que ve serà la ost...

Hi ha un error en l'enllaç de la introducció... La direcció on s'ha de clicar és:

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=364822