Un imprevist previsible...

Un relat de: Senshi

Encara era molta la distància que els separava...però la veia com s'acostava...lentament, tombant el cap vers el blau del cel...com aquell que no vol la cosa...estava sola, ningú aprop seu per aturar-la...per agafar-la ben fort...per no deixar-la anar...i ell...pujava corrents el camí, esbufegant...segur de a on es dirigia ella...no es podia parar ni un moment, per que cada instant era preciós...i l'alè, esbojarrat, no li deixava ni espai per fer un xiscle...
Cada vegada s'acostava mes... i mes...el tronc, sobresortia gairebé dos metres sobre el penya-segat, com si algú l'hagués posat allà expressament...i ella ho sabia quan va pujar sobre d'ell... No!! va xisclar ell silenciosament, mentre seguia pujant sense deixar de córrer... No!! la veia caminar sobre el tronc amb resolució, sense presses, fins que va arribar al extrem...on, en un instant etern, el temps es va aturar...ell, va detenir de sobte la seva inútil carrera, mentre al moment següent, el tronc, perduda la seva fràgil estabilitat i degut al excés de pes que suportava, es va començar a moure en direcció al buit, molt lentament al principi, però abans que ella pugues pensar en res, es van precipitar en embogida velocitat creixent cap el fons, desapareixent en un instant de la seva vista...
No!! no podia ser...sabia que aquell tronc, algun dia provocaria un accident...que l'havia de treure d'allà...però no ho havia fet encara i ara ja era massa tard. Maleint la seva estupidesa, va reprendre la pujada, desesperat ara, segur del que es trobaria...i pensant en com ho faria per per baixar al fons del trencat...angoixat, es va atansar vers la vora, per on havia desaparegut feia uns moments, preocupat per el que veuria en mirar abaix i... en treure el cap, la seva sorpresa va ser majúscula...en un petit replà gairebé invisible,a menys de quatre metres, se la va trobar mirant-lo amb aquell posat extraviat de sempre...com dient " que estic fent aquí...?" la "xica" estava perfectament, mentre el tronc, o el que quedava d'ell, restava estavellat al fons del barranc, deu metres mes avall...
Maleïda cabra!! no pares mai de donar-me disgustos!! algun dia, no tindràs tanta sort i aleshores, s'hauran acabat els meus mals de cap!!
Com a resposta, l'únic que li va dedicar, va ser un breu i lacònic bee... com si tant se l'hi dones el que penses d'ella...

Comentaris

  • be...realment, es un relat d'humor, [Ofensiu]
    Senshi | 04-08-2008

    que no se perquè no ha sortit... i també biogràfic es clar...la xica, era totalment imprevisible, com totes les cabres... si algun dia escrivís les meves memòries, (no ho faré pas mai...) tindria un lloc reservat en elles...