El concert

Era la primera vegada que anava a un concert d'aquesta categoria i també era la primera vegada que entrava al Palau de la Musica. Mirava a tots els costats, sense deixar de meravellar-se a cada instant del que veia. Ja li havien dit que el Palau era preciós, però fins que no va ser a dins, no ho va poder apreciar com calia.
El que més li va agradar, van ser les figures que hi havia per a tot arreu, cavalls voladors sobretot. I havia també figures, segurament de musics, però no sabia pas qui eren. Encara que li era igual, perquè no entenia res de música, però li agradava escoltar-la i avui, a mes era especial, ja que el que actuava, era un tal Zuckerman, que tocava el violi i el so del violi, li feia posar gairebé sempre la pell de gallina. Sobretot quan tocaven una peça llarga... li començava a fer pessigolles des de el començament de l'esquena i li pujava una esgarrifança per l'esquena, fins posar-li de punta els pels del clatell. Era quasi com quan alguna de les amigues amb les que anava de tant en tant, li acariciaven la pell, molt suaument, provocant-li una mena de pessigolleig agradable, que acabava per fer-lo trempar irremissiblement.
Gairebé una hora i mitja, va restar embadalit escoltant meravellat els sons màgics que aquell prodigi era capaç de arrencar-li al seu violí i quan es va acabar, tot plegat li va semblar poc. Va trigar molta estona per a sortir... la gent no semblava que tingues cap pressa per deixar el Palau. Era com si encara estiguessin posseïts per les notes musicals i per l'atmosfera que ho envoltava tot. Quan finalment, va aconseguir de sortir al carrer, va donar una ultima ullada a la façana il.luminada del edifici i va allunyar-se del munt de gent que s'havia aplegat a la porta.
Va passejar una estona per el carrer, fins que va arribar al cotxe. Havia aparcat prop de la plaça Catalunya i va decidir que ja que estava allà, menjaria quelcom abans de decidir cap on tirava. I havia una mena de "bareto" que semblava prou acollidor i es va decidir a entrar...qui sap? Potser era un bon lloc de partida per a la nit...
Un cop a dins, amb una ullada ràpida al seu entorn en va tenir prou per veure que nomes hi havia dues parelles assegudes en un racó. Es va acostar a la barra i una cambrera molt simpàtica i una mica grassoneta, li va demanar què volia. Se la va mirar de dalt a baix... carai... no esta pas gens malament... li va recordar a una amigueta que ja feia molt de temps li havia ensenyat unes quantes coses sobre l'amor i el sexe, sobretot el sexe...
Portava una faldilleta curta, sense mitges i una brusa blanca que deixava veure els sostens, que semblava no tenien prou força per aguantar la pitrera, que amenaçava amb sortir disparada cap endavant en qualsevol moment. La noia, li va tornar a demanar que volia prendre i ell, com sortint d'un somni, va farfallejar que volia menjar alguna cosa.
Em recordes molt a una amiga meva, que es tan simpàtica com tu, -li va dir...
Agraïda, li va dedicar un somriure d'orella a orella, que va deixar veure unes dents blanquisimes i lluentes.
-No he tingut gaire bon dia avui...- li va contestar- a la tarde molta feina i ara m'estava avorrint. Gracies per el comentari, sempre ve be això...
Quan li va portar el que havia demanat, es va quedar amb ell, fent petar la xerrada, parlant de coses sense importància, però que poc a poc, van anar derivant cap a comentaris mes pujats de to. Ella li ensenyava mes de la meitat d'aquells melons tan blancs i a més, es repenjava a la barra per que els veies encara millor.
Entre mossegada i mossegada, no deixava de mirar aquell escot que el començava a marejar.
-Trigaràs molt a tancar?- li va dir...
-Segurament no gaire --contesta- però no puc fer fora a la gent...
Al cap d'una estona ja li havia posat la ma damunt la seva i veient que ella no es movia, es va atrevir a anar mes enllà i va continuar fins ficar-la dins la màniga. No va tenir temps, però d'anar mes lluny, perquè en aquell moment, es van aixecar les dues parelles del fons, per marxar i ella va haver d'anar a cobrar. De seguida, però va tornar i amb un somriure de complicitat, li va dir que si l'esperava, podien anar a donar un tomb per la nit.
Ell, ja començava a sentir pessigolles per tot arreu, sobretot al entrecuix, on el tamany del seu company de fatigues, havia canviat notablement. La Sílvia, (així li va dir que es deia) va recollir les taules ràpidament i es va ficar per una porta del fons, per on ell, sense dubtar ni un moment, també s'escolà. De bones a primeres, va semblar que no li agradés l'idea, però no va posar cap mena de resistència quan la va arrambar cap un costat i li va plantar els llavis damunt dels seus. Tot seguit, van ser les mans les que van començar a recórrer les seves corbes. Va enfonsar la seva llengua impacient dins aquella boga golafre, que li va xuclar con si d'un biberó es tractes. Ara si que notava que la cigala havia crescut, ja que la sentia encara mes empresonada que abans dins els pantalons i quan es va acostar a ella encara va tenir mes consciencia del seu tamany. Peró no va pas ser l'únic que se'n va donar compte d'això, ja que unes mans hàbils i expertes li van treure a prendre l'aire, encara que no pas per gaire estona, ja que deixant-li anar la llengua que tenia empresonada entre els seus llavis i agenollant-se, se la va ficar dins la boca, on malgrat el seu tamany mes que considerable, va desaparèixer gairebé tota...
Notava com la punta, tocava fons, i això encara el posava mes... va començar a xuclar-li d'una manera tan irresistible, que abans de pensar en el que li passava, li va deixar anar tota la pressió a la boca, que la va engolir, sense deixar escapar ni una sola gota.
Tot va anar tan de pressa, que es va quedar parat quan desprès de llepar-la i netejar-la amb la llengua, li va tornar a ficar al seu cau, com si no hagués passat res i li va pregar que l'esperes a fora que acabaria d'endreçar tot de seguida.
-Carai! Quina tia...!l'havia deixat sec en un tres i no res...s'ho havia empassat tot i ara estava acabant de recollir com si res no hagués passat...
Be... ara ja no tenia tantes ganes d'anar de marxa, però desprès del que acabava de fer-li, va pensar que al menys li devia aquesta sortida i quan va haver acabat la feina, se'n van anar a ballar una estona a una "salsoteca" que hi havia al carrer Muntaner, on li va demostrar que les seves habilitats, arribaven encara molt mes lluny, dons ballava la salsa com si d'una cubana es tractes. A mes, el va tornar a escalfar d'una manera tal, que tornava a tenir la titola com si fes un mes que no havia menjat res i ja no sabia com posar-la dins la bragueta perquè no es notes tant.
Quan ja no podia mes, li va dir que anava al lavabo, on pensava pelar-se-la, perquè ja li feia fins i tot mal. Ella, però, segurament intuint el que anava a fer, li va dir que s'esperes un moment, que marxarien de seguida, ja que també estava prou calenta.
Un cop al cotxe, li va dir que anés fins al port olímpic, que a aquesta hora ja no hi hauria gaire gent i com que a mes, començava a ploure, seria un lloc tranquil. Abans d'arribar, però van parar en un lloc poc concorregut en una mena de plaça, on nomes hi havia un altre cotxe. Sense dir res i sense deixar de mirar-lo amb un somriure ple de promeses, es va treure la brusa i la faldilla, mentre passava al seient del darrera, des d'on li va dir que, que esperava per acabar de treure-li el que faltava?
No la va voler fer esperar mes i es va treure la roba d'una esgarrapada, saltant damunt seu, amb una cigala que ja anava sola, guiada nomes per el perfum que sortia ja d'aquell entrecuix, que a hores d'ara, ja devia semblar una font.
Va descordar-li aquells sostens tan apretats, que fins i tot li feien un sec a la pell i un parell de glorioses mamelles li van caure a les mans. Eren tan grosses que amb prou feines en podia agafar una amb les dues mans. Els mugrons, feien joc amb el tamany de les seves propietàries i quan se'n va fica un a la boca, li va omplir com com si fos un xumet dels que donaven a la canalla.
Va començar a llepar-la de dalt a baix, entretenint-se molta estona a tan grandiosos monuments, fins que, arribant al naixement de la teta, es va trobar sota l'aixella amb una mata de pel tan espessa com la d'una figa, que desprès d'haver estat ballant i suant, feia una mena d'olor, barreja del perfum i de dona, que encara el va excitar molt mes. Amb la boca, li agafava els pels i els tibava i llepava com si d'una figa es tractes. Això, a ella també semblava posar-la com una moto, perquè agafant-li la polla amb una ma, li va començar a pelar d'una manera tal, que gairebé es torna a escórrer. Ell, però li va agafar la ma, i traient-li les calces que estaven xopes, li va fer posar damunt la seva figa, per començar a fregar-li amunt i avall, mentre ell li ficava dos dits a dins, on nomes va notar com un gran toll que no parava de vessar-se i ja devia haver arribat al seient. Sense saber el perquè, en aquell instant, li va venir al cap que hauria de portar el cotxe a rentar, per tal de que li traguessin l'olor que faria desprès d'aquesta nit.
Va acostar els llavis a aquell cony tan moll i va començar a llepar-lo fins que ella, que no parava de moure's, es va escórrer a la seva boca, amb tal intensitat, que no va poder engolir tot el que sortia d'allà dins, anant directament a engrandir la taca del seient. Ara ja no podia mes i posant-se damunt d'ella, li va enfonsar la cigala fins als collons, moment en el que enmig d'un gran xiscle, ella es va tornar a escórrer violentament, clavant-li les ungles a les galtes del cul i va continuar movent-se, entre gemecs i crits, de manera, que el cotxe devia botar com una pilota. Sort que hi havia tanta escalfor allà dins, que els vidres eren ben entelats i si hagués passat algú no hagués pas vist res del que passava a dins.
Ell també es va començar a moure al seu ritme, pressa d'una excitació, com feia molt de temps que no sentia. Li semblava que el cotxe es movia sol i
un soroll eixordador li resonava a les orelles. Nomes sentia com la figa de la Sílvia, se li empasava la polla cada vegada que feia una embranzida. Estava tant excitat, que fins i tot sentia sirenes dins el seu cap.Tot va començar a donar voltes i quan ella es va escórrer altre cop, entre crits i gemecs, ell també es va buidar dintre seu, deixant anar tota la llet que portava acumulada, caient esgotat damunt d'aquells melons, que ara estaven tan suats i molls, com devia estar-ho també ell mateix. Poc a poc, van anar recuperant l'ale. Quin polvo! Nomes recordava d'haver sentit així, amb una cosina seva feia molt de temps...
Encara però, li ressonava el cap i li semblava que les sirenes en lloc d'esvair-se, es sentien amb mes força ara... i el cotxe, curiosament segui movent-se...i això, que ja feia una mica que estaven quiets, l'un als braços del altre.
Va desenganxar el nas d'entre aquelles meravelloses mamelles i mirant a la finestra, va veure com uns reflexes de color groc. De sobte, posant un peu al terra, li va semblar que estava moll i mirant avall, va veure que hi havia un gran bassal d'aigua i a mes ara si que es notava que el cotxe es movia. D'un salt, va sortir d'aquell conille't inundat i fregant el vidre, va veure que no havia estat pas cap mena d'imaginació, ni el soroll eixordador, ni les sirenes, ni les llums grogues. A fora, estava baixant un riu d'aigua pel carrer i la plaça era un llac d'aigua bruta, per on estaven surant, i que els arrossegava cap al fons... les sirenes, eren d'un camió de bombers, que estava al altre extrem de la plaça, mirant de treure un altre cotxe del portal d'un bloc de pisos, on la força de l'aigua l'havia arrossegat. De sobte, el cotxe es va aturar bruscament, quan va topar amb una de les palmeres de la plaça, obrint un pas a l'aigua que ara entrava dins com si fos un toll de muntanya. Ni tan sols es van recordar que estaven despullats quan els bombers van trencar el vidre del darrera, per treure'ls d'allà dins abans la força de l'aigua no els arrossegues mes lluny.
Encara sort que els hi van donar una manta perquè es tapessin mentre els portaven a un lloc segur... va mirar el rellotge que hi havia damunt de la parada del bus, només eren les cinc de la matinada...