Amors impossibles

Jo sabia que hi havia alguna cosa,
Que feia que em sentis atret cap a tu...
Ja veus, quina coincidència mes curiosa,
El que a mi mes m'agrada ho tens tu...

Ara se que ho vaig encertar,
Quan et vaig mirar als ulls...
A la teva mirada vaig veure passar,
La tendresa i l'amor fets un...

Tens un somriure tan bonic,
Tens un posat tan bufo...
El teu saber estar es únic,
Tot en tu desprèn frescor...

Això no m'estranya gens,
Perquè com a bona balança...
Saps repartir els teus bons moments,
I els regales sense recança...

Se que jo no et podré tenir,
I això es una cosa que em sap greu...
Perquè m'agradaria poder sentir,
Els teus sentiments aprop meu...

Si... se que no soc imparcial,
Peró, ja saps que tu m'agrades...
I m'agrada com no et pots imaginar,
Escoltar les teves paraules...

Ets com una flor tendre,
Acaronada per el vent...
De tu, m'agradaria aprendre,
La gracia dels teus moviments...

Si tanco els ulls puc somniar,
Que volo cap a tu lentament...
No em costa gens d'imaginar,
Que t'acarono suaument...

No pots pas canviar el destí,
Si aquesta es la teva vida...
Peró no voldria que això s'acabes aquí,
M'agradaria tenir-te com amiga...

De fet jo ja no podré oblidar,
El moment en que et vaig veure...
I m'agradaria molt pensar,
Que el meu record no vols perdre...