Napewastewin

Un relat de: Senshi

Tornes a mirar de nou el meu retrat...
Uns ulls càlids i clars et tornen la mirada,
Només gosses fer-ho un instant, fugaçment
Talment com si el retrat fos Jo mateix per un moment,
Com si t'hagués travessat de dalt a baix...
El teu cor, sense previ avis, es desboca
Fent que la sang copegi els teus sentits
Gires els ulls i abaixes el cap
Com si Jo estigues davant teu...
Una esgarrifança et recorre des de'l cervell
Fins els peus...
T'abraces...
El tacte de les teves mans sobre la pell,
No fan mes que recordar-te que no hi soc...
Que no son els meus dits els que et recorren,
Suaument, en silenci, sense presses
Entretenint-se en cada mil·límetre del teu cos
Mentre sents que un nus et puja fins el coll
Un nus que t'estreny l'ànima fort...
M'estimes...m'adores potser...
Ni les paraules poden arribar al teu pensament
Nomes els sentits estan plens...curulls de desig
De silencis entenedors i esperats...
Mentre el temps passa lentament
Esperant que de nou tornem a estar junts...
Que de nou sentis qui soc per a tu...
Que de nou sentis com omplo la teva vida...
Les sensacions que fan que et sentis viva
Quan t'entregues als meus braços
Tota... sense recança... ni condicions...
Sense que res tingui mas importància
Que els moments que vius per a Mi...

Comentaris

  • Joc de cartes?[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-01-2007

    Joc de mans?
    Qui té els triomfs amagats a la màniga?
    El temps que intenta malgastar el record?
    O l'amor que el perpetua?
    La memòria de les sensacions?
    O els pensaments que l'enterboleixen?
    La recança a perdre totalment el seny?
    O els moments passats en companyia de la bogeria?

    Enhorabona pel poema!
    Ben jugada la partida de l'evocació!

    Una abraçada de les "que fan que et sentis viva"
    Unaquimera

  • Sol_ixent | 30-12-2006

    gràcies pel comentari!

    només volia dir-te que la vida és un continu de presa de decisions, que porten implícites unes coses o altres... jo vaig escollir una opció determinada, que a mi en aquell moment em va doldre però que amb el temps veig que va ser encertada.

    la meva decisió va ser no anar-hi... i intento no pensar què hagués passat, perquè considero que no val la pena.

    una abraçada,

    Sol_ixent