Molts entenen que viure es tenir-ho tot. Una casa, una bona feina, una relació estable... Però després que hagin passat els anys i hagin aconseguit els seus proposits molts se'n adonen que els hi falta alguna cosa... Res és com havin somiat, potser és perk el somni se'ls ha menjat i la por els ha consumit l'esperit. Carpe diem... M'agrada molt com escrius.

Tots ens hem trobat en situacions semblants, que sembla, com dius tu, que la vida et porti i no alrevés... Però són fases que el temps canvia.

Moltes felicitats per el teu primer relat, n'esperem més...

Nina, no et conec, ni tant sols hem parlat. Però cada cop que et llegeixo alguna cosa desperta en mi, alguna cosa que no m'aprevia a pensar. Alguna cosa que ja sabia, però que tú m'expliques i em fas comprendre. M'emociono, penso que no estic sol. M'emociono i penso que ningú està sol. Que tots som capaços d'estar molt acompanyats, però desgraciadament també molt sols, rodeixats de persones i sols.

Ets capaç d'escriure el que alguns ni ens atrevim a pensar.

Moltes gràcies.

No t'havia llegit mai. M'agradat molt de debò. Trovo que si aquests sabéssin llegir els hauries deixat avergonyits. Moltes felicitats!

Sóc genial quan realment sóc jo. Quan tanco els ulls a la consciència i em torno encara més incult.

Quant no intento ser valent ni fort, ni tampoc obedient. Quan deixo enrere tot el que m'han ensenyat i em torno una criatura menys previsible; quan sóc més humà.

Quan deixo de predir i jutjar actes/persones. Quan veso i em deixo ser vesat.

Oblido i respiro, m'abandono i em permeto ser viu.



Pau

Hostres estic glassat... noia quina força que tens! Tens la capacitat d'escriure uns quants mots i canviar la cara d'una persona quan els llegeix. Segueix descrivint sentiments que ho fas molt bé.

Pau

Moltes felicitats RainBow_CoLouRs trobo que has sabut captar perfectament lleugeresa d'una paraula tant sua i pesada alhora com llibertat. Si em permets una petita crítica, no crec que la lluna ens vigili, això és el que ens diuen perquè ens auto reprimim i no siguem lliures; la lluna plora mentre ens veu patint per culpa d'aquest món que em creat, quan veu que em deixat de ser persones per a ser numeros.

grÀCies per ensenyar-nos a jugar.

Pau