Cercador
Camina, nada i vola!
Un relat de: RemohAra ja saps que no pots seguir tirant ciment dins l'aigua, no pots tapar la por em més por. No pots seguir estimant el no-estimar, no et pots enganyar.
No possis la ment per sobre els sentiments, no podràs i et faràs mal tanmateix fent mal als altres.
Ara, ja! Demostra't el que ets i estime't! Sigues tant arriscant com pugues. Com mai has volat; vola! Vola dins teu! No cal creuar grans deserts ni tots els mars per ésser tú mateix!
Dins teu està la força, la valentia per empendre aquest llarg viatge sense moure un dit. Cada matí et preguntaràs si t'equivoques. Pero no et rendiràs, seguiràs caminant! Seràs unic/a i irrepetible.
Entusiasta de somiar, nadant pels mars més profunts i atravesant els deserts més infinits, cada paraula et semblarà el més gran somni, la ilusió de la teva vida!
Si. Obre bé els ulls, no t'ho pots perdre. Aprèn a aprendre! Deixa que el suau vent t'acariciï i et mostri aquesta Itaca. Sigue's vela! Deixa que et mostri el que ets. Pas a pas em cada pasa guanyes el teu premi. Cada pas és el millor premi que puguis guanyar. Et lliure de no voler ésser lliure, de no ésser esclau de la teva llibertat, del teu egoïsme.
Penso que penso masa, m'agradaria fer més, no sóc coherent. Ni valent. No sóc valent de deixar d'escriure i posar-me a fer. Posar-me a navegar, a caminar, a volar... Segueixo essent esclau de la meva llibertat.
l´Autor
22 Relats
11 Comentaris
18907 Lectures
Valoració de l'autor: 8.86