Premises del tren

Imagine'm-nos una cosa molt extranya: que entre'm al tren allò que es diu; pels pèls! I clar el tren ho hi cap una agulla. Doncs aquí és on hem d'aplicar el "Curs d'Accés als trens pel matí quan no hi cap una agulla!". A veure, comence'm!

Per la primera premisa és molt important la mirada; has de fer cara de gos desvalgut si vols entrar a Barberà del Vallès direcció a Barcelona en el tren de les 08:24! Però tot forma part de l'estratègia de complicitat. El primer que has de fer al entrar és buscar una mirada de complicitat (en aquest cas és igual el sexe del complisa, és aqueslla cosa de demanar perdor per allò que estàs fent però que si no t'ho perdonen ho seguiràs fent, perquè tú tens que pujar al tren sigui com sigui!

La segona premisa ens diu: "El meu espai és meu i el defensaré amb la meva vida, si cal." alhora que: "Ei xaval no avancis ni un centrímetre!". Però és una premisa molt varible perquè també conte: "El meu espai és meu però estic en condicions per fer un intercanvi", en aquest cas cadascú té les seves condicions.

La tercera i última és la que consider-ho més important, diu així: "Dos no es miren si un no vol". És una regle sagrada, de fet, jo crec que ens l'haurien d'ensenyar a l'escola: "No podeu mirar una persona molta estona perquè si ho féssiu, hi ha el perill que aquest us tornés la vostra mirada però vint-i-cinc cops més potent i caurieu al terra fulminats!"

Doncs res més, que la lliçó és que aneu amb compte al matí perquè anar en tren és molt perillós!