Ara (i un altre cop)

Un relat de: Remoh

Ara que els dies són nous i que les nits no es fan llargues, la llum surt d'aquella tonta fosco il·luminant la nit...

Ara que no som enemics i que hem sento capaç de dir-te sense vergonya: "t'estimo", "que sempre ho he fet, mai t'ho he dit...".

Ara que sóc capaç (i ho faig) de mirar-te i pensar en el mal de la nostra guerra, només és ara, només aquest moment, en la nostra vida, només ara, només aquest moment...

I tantmateix, totes les vergonyes que saviem, no eren ni més ni menys que passos previs a nosaltres.

Ara que de dies i de nits fem ferma la nostra força, el nostre destí que forgem en cada pas...

Només som vianants, caminem em els ulls ben oberts, que cada pas és l'ultim, pas a pas obrint camí...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Remoh

Remoh

22 Relats

11 Comentaris

18100 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
No tinc una llarga vida que serveixi d'exemple per a ningú. Només vull viure tot deixant viure.