Es curiós com es donen les casualitats o les gairebé casualitats perquè Sant Guim de Freixenet no està gaire lluny de Cervera, de fet és la mateixa via.
I Respecte al comentari del comentari d'en Mas crec que ja toca deixar de fer el paper del patufet o de res més petit que ningú altre perquè de sentiment d'inferioritat envers Espanya cap ni un perquè fer una bona paella tampoc és tant difícil i si la llonganissa de Vic algú diu que no és tant bona com un bon pernil de Guijuelo és perquè és un carallotl ja que son coses diferents i en canvi es veu que no a tot arreu saben fer pà amb tomata.

Crec que segurament a uns quants de per aquí ens ha passat quelcom similar.

Malïda nina de peluix sense sentiments, no et mereixes la vida. O potser sí? No sé, m'ho rumiaré durant un parell d'anys i si no ho esbrino demanaré ajut a un psicòleg.

Està bé com demostres que a vegades la millor resposta a una pregunta no respon a la pregunta, tot i que tots coneixem a una dona xerrarire d'aquestes i sabem que no son de mala fe.

L'amor nascut a París oh lá lá

Això semblen unes postres de poesia desestructurada, esferificada, vaporitzada i condensada. M'havia propossat llegir alguns relats aquí a RC però em fa l'efecte que no trobaré res més al mateix nivell; seria com menjar-se un entrepà després d'aquesta delicatesen.

Potser sobri l'últim paràgraf però m'ha fet gràcia. Quan vegi un Rolls-Royce que s'aturi al carrer Aragó giraré cua.

Ho recordo perfectament i ja en fa una pila d'anys. El conill ens el vàrem menjar tot seguit després d'haver rebut potser vint cops de martell al cap i seguir xisclant mentre li arrencàven la pell.

Cadena pertpètua no?

Ara potser tocaria desaprendre. He notat certa amargor.

No m'havia fixat en el títol però crec que no és el més important del relat. És com un virus benigne, una passió que té el procés, una malaltia molt sana i divertida que no necessita cura.

És d'aquells relats-mirall que després de llegir-lo t'hi quedes una estoneta més afectat pel que veus dintre teu

Aquests del TMB ens prènen la camisa i ens aixequen el pèl! Jo per no fer tard als "puestus" procuro sempre tenir un parell de motos i alguns Ledzepelins a les botxaques o li demano amablement a alguna iaia que m'empenyi amb el monopatí

Això hauria de ser gratuit i tenir-ho tots sota la finestra de casa per sortir volant o que almenys l'ajuntament en col·loqués un de ben gran com un camp de futbol per poder saltar més alt que les cases

De fet, no crec que portés cap collar de perles ni res al coll perquè es va passar un any sencer a la garjola esperant el seu torn després de que havent fugit de París, un soldat reconegués al seu marit. el rei, perquè era clavadet al de les monedes i li van tallar el coll però com que encara no s'havia inventat el cinema ni la fotografía doncs potser si. Caldria documentar-se als arxius d'aquella època perquè hi havia molt aficionat al llapis i a l'únic "retrat" del moment que es conserva al museu de Toulousse, es veu com sí porta un collaret però els historiadors no es posen d'acord en si son perles o maragdes. Fins i tot M. Fabian De La Trole assegura de que li van col·locar un collaret de boletes de fusta per enfotre-s'en d'ella però és poc probable. Altres experts de La Sorbonne diuen que les seves últimes paraules van ser: —Afina bé la punteria, que no son cultivades!