L'Ombra de l'Elefant Vermell

Un relat de: Pau Mora


—Té proves del que diu?

—No, no, no. Ni somniar-ho. M’ha pres per boig? No vull pas que em pelin.

—Així doncs no puc fer res per ajudar-lo. Li prego que..

—No m’ha entès. No vull que ho publiqui al seu diari, només vull que em faci un favor. Si he acudit a vostè és perquè té contactes. Necessito que em presenti al senyor Julian Sors.

—Julian Sors? No el conec.

—Ja ho sé que no sap qui és però i si li dic que el seu nom públic és J.L.Fiodor Van Porcel?

—Van Porcel? L’escriptor? El famós novel·lista? Tampoc el conec; sé qui és però no en tinc el gust i no sé que hi pinta en tot això. Només conec al seu editor d’aquí, va ser ell qui em va regalar aquest exemplar de “L’ombra de l’elefant vermell”. Me l’he llegit d’una tirada.

—Vull que em concerti una entrevista. Miri, Julian Sors, J.L.Fiodor Van Porcel, va estar present en les negociacions entre Mikel Iturranxu, alies “Copatxo”, de la ETA i Aaron McGuire del Sin Fein a les Barbados l’any 89, perquè era amic de tots dos. Després van haver-hi més trobades, com la de Port au Prince l’any següent i una altre a Manila un any abans de l’atemptat a l’ambaixada francesa d’allà, a Manila. Doncs tot el que es va publicar era mentida ja que en realitat va ser un absolut fracàs perquè l’atemptat anava dirigit al President Charles Vimbiso Mutsbene de Zimbabwe però s’havia quedat a l’hotel Pan Pacífic. I a part dels dos empleats filipins de l’ambaixada, qui també va morir va ser el secretari personal del president però no es va publicar res perquè el president Mutsbene havia anat amb un maletí ple de diamants en brut i es va embutxacar més de vint milions de dòlars a canvi d’adjudicar les concessions, per construir una presa faraònica, a una empresa de Hong-Kong, la Long Dragon Enterprise però que la major part d’inversors son francesos. Li sona Benoite Jussieu? Doncs és el principal accionista i creiem que un dels seus delegats, l’argelià Adib Mila, és cosí del lider xiita Abdul-Hammed Al-Atiyasha i per aquí havien aconseguit els explosius necessaris. No oblidi de que la dona de Benoite Jussieu porta valisa diplomàtica i que precisament en aquelles dates, estava també al Hyatt Hotel de Manila. Al capdavall, només era una excusa per blanquejar els diners provenents dels diamants i el desgraciat d’en Mutsbene va ser assassinat per la seva pròpia guàrdia al poc temps així que no s’ha construït res de res. Deien que el seu coronel li va arrencar el cor i se’l va menjar allà mateix. Però vol que li digui què és el més interessant de tota aquesta història? És que la dona de Benoite Jussieu tenia un amant. I sap com es diu aquest amant? Segons un missatge que va deixar a la recepcció d’un hotel de Chamonix, el Les Ecrins de Soulane, ella s’havia de trobar amb un tal Julian S. I tenim la sospita de que la “S” pot ser de “Sors” perquè tots dos van coincidir a la llista d’invitats d’un acte benèfic a Laussane, per als damnificats del terratrèmol de Bangla-Desh, just el dia abans.

—Sí però hi ha una cosa que no m’encaixa. Com va descobrir que aquest tal Julian Sors i J.L.Fiodor Van Porcel son en realitat la mateixa persona?

—Doncs va ser la mateixa Madamme Christelle Jussieu, la dona d’en Benoite Jussieu, qui ens va donar la pista quan li van presentar a l’escriptor en la presentació de la segona part de “L’ombra de l’elefant vermell” a la nova ala del museu del Louvre de Paris. Ella va dir que ja es coneixien, que eren vells amics i en canvi ell al principi havia dit que no. Aquesta tonteria va fer sospitar al propi director del Museu, el senyor Andrea Marco Schiavone, que és summament primmirat i amic íntim del nostre conseller de cultura, ja que tots dos havien anat a la mateixa universitat anglesa, la de Lancaster, i formaven part de l’equip de korfball.

—No m’ho puc creure! El senyor Matas ho sabia i no ha dit res? Això és inaudit!

—I què vol que faci, que ho esbombi? Què pensa fer ara vostè que ho sap? Publicar-ho al seu diari? No sigui boig! Si la gent s’assabenta de que J.L.Fiodor Van Porcel no és el seu nom autèntic el crucificaran a tots els mitjans i no tindrà temps per escriure! I ens quedarem sense la última part de la trilogia de “L’ombra de l’elefant vermell”!

—Entesos però jo que i guanyo en tot això? Si he de demanar un favor per fer-li un favor a vostè, trobo que hauria de treure’n alguna cosa a canvi.

—No es preocupi. Quan J.L.Fiodor Van Porcel em digui si al final la protagonista descobreix que el seu amant és el seu pare i el mata o es queda prenyada o el que sigui, li ho faré saber. Té la meva paraula però recordi que jo no he estat mai aquí, entesos? I recordi, últimament hi ha molts accidents d’ascensor.

—Ja, i suposo que no em pot dir per qui treballa vostè o m’hauria de matar, no?

—Perquè? Jo només he vingut a arreglar l’ascensor. Treballo a l’empresa Thyssen Group.

—Vatua l’olla! I com carai s’ha assabentat de tot el que m’ha dit?

—Només he lligat caps amb el que vostès han publicat al seu diari comparant-ho amb “L’ombra de l’elefant vermell”; simplement s’ha de canviar els noms, les dates i els llocs. La veritat és que en Matas i jo ho vàrem descobrir plegats tafanejant per Internet no fa gaire. Sap que anàvem tots dos als Jesuites de Sarrià? Al mateix curs. De fet encara ens veiem bastant sovint...

—Com? I llavors com pensa fer-s’ho perquè en Van Porcel li digui res de res?

—Ho tinc tot ben pensat. Em faré passar per agent doble del Mosad i abans que tot li fotré quatre mastegots. Sap que la meva dona no ha parat de donar-me la tabarra tot l’estiu amb “L’ombreta dels dallonses de l’elefant comunista i la mare que el va parir”? -Que si Van Porcel sí que té sentiments; que si Van Porcel tal; que ell ho diria així; que com diu en Fiodor. -La seva dona li fa igual?

—Ja ho pot ben dir, amic meu. I de pas, quan el vegi digui-li de part meva que un Aston Martin Caravelle del 78 no existeix. Si de cas, Volkswagen Caravelle! Que es documenti millor!

—És un pressumit, l’ha vist com parla?

—Bah, vol un gotet de Cardhu. Esperava una ocasió per obrir aquesta ampolla.

—No bec mai quan treballo. Oi que m’entén? Però un dia és un dia, que collons!

—Així què, tardarà molt en arreglar l’ascensor?

—Depèn del que tardin en enviar-me la peça que he demanat. Ja he trucat però pensava passar l’estona llegint la segona part, que ja estic a l’últim capítol.

—Oh! Aquesta part és boníssima. És quan ella...

—Xxxt!

Comentaris

  • Intriga vermella[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-01-2012 | Valoració: 10

    Caram, això sí que és intriga! Perdona la meva ignorància però realment en Porcel ha escrit un llibre titolat així? He llegit diversos llibres d'ell i tots m'han atrapat. La prosa mallorquina, illenca en general, és serenitat i bellesa pura. Si és així, llegiré aquest llibre. I si més no el teu relat m'ha atrapat també amb els diàlegs tan ben portats, tan ben informats i tan detallistes que semblen el pròleg d'un llibre apassionant d'aventures. Que m'ha agradat molt i molt. Una forta abraçada i moltes gràcies pels teus comentaris. Fins aviat!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

30 Relats

92 Comentaris

34831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.