El trompetista i l’escriptor afeccionat

Un relat de: Pau Mora


Abans d’obrir la porta del carrer, l’escriptor afeccionat va sentir com algú, del seu bloc, tocava la trompeta.

—Vaja, deu ser el nou veí d'ulleres fosques.

Normalment, a aquella hora, l’escriptor afeccionat no parava a casa però s’havia agafat uns dies de vacances que li quedaven.

Va pensar que potser algun altre veí ja es queixaria i ell va fer la seva. De fet, com que va aprofitar per marxar a la torreta de Llavaneres com gairebé tots els caps de setmana, no va pensar-hi més fins a la tornada, el dilluns per la tarda.

Va comprovar que des de la seva habitació no el sentia però des de la cuina i des del bany sí. I des de la sala o el menjador, amb la tele apagada quan no passaven cotxes, també podia escoltar-lo.

Gairebé tots els dilluns, dimarts i dimecres, després de la feina, encara el sentia assajar durant mitja horeta llarga.

—Com algun dia toquis més tard de les deu de la nit, truco a la policia. —Va dir-se en veu alta tot sol al seu pis.

I el dia que se’l va trobar a l’escala, va dir-li el —bon dia —posant les celles a lo Clint Eastwood. Fins i tot va pensar en comprar-se una bateria per tocar-li els collons al maleït trompetista.

Cada dia tornava directament de la feina per comprovar que el seu veí trompetista feia sonar l’instrument, amb mil melodies diferents, sense haver-se preocupat d’insonoritzar l’apartament.

I vet aquí que el dia que l’escriptor afeccionat, sopant a casa d’uns amics pintors va veure al trompetista per la tele, va comentar —és molt bo; és veí meu, sabeu? Sovint puc sentir-lo assajar des de casa i a vegades me’l trobo al replà i xerrem.



Comentaris

  • Bon ritme[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-01-2012

    el del teu relat, està clar, el del trompetista l'he pogut insinuar per les teves paraules, i si surt per la tele, pocs ho fan que siguin de casa.
    Bona reflexió sobre la hipocresia, una cosa molt arrelada en els nostres dies i en tots els àmbits de la societat, esperem que sigui un mal passatger, però crec que pinten bastos. Ens haurem d'acostumar o fer-nos monjos.

    Ferran

  • Hipocresia[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 17-01-2012 | Valoració: 10

    Retrates perfectament la hipocresia de la nostra societat. Avui dia, per exemple, al Maresme tothom coneix en Cesc Fàbregas...
    Gran retrat social. Felicitats.

    Salut i bona lletra!

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

30 Relats

92 Comentaris

34819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.