En Pep es va aturar un momentet

Un relat de: Pau Mora


En Pep es va aturar un momentet.

Anava caminant pel mateix lloc de sempre,

cap al mateix lloc de sempre

a la mateixa hora de sempre

i es va aturar allà al mig de la vorera.



No hi havia cap semàfor,

ni res fora de lo habitual,

ni cap raó aparent que fes aturar en Pep.

Va mirar enrere per si feia nosa a algú.

Va mirar els cotxes, les cases, la gent, les llums;

més o menys tot però sense fixar-se en res.

No va fer cara de rumiar en res en concret.



Ni es va repenjar enlloc,

ni va asseure’s,

ni es va ajupir,

ni es va cordar la sabata,

ni va dissimular, ni res.

Ni va xiular,

ni va parlar pel mòbil,

ni va mirar l’hora,

ni es va encendre cap cigarret.



Simplement va parar un momentet,

allà estava,

i tot seguit

va assentir,

va somriure

i va prosseguir el seu camí.





Comentaris

  • Tots som Peps[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-02-2012

    En aquell moment inclassificable en què et retrobes i que bé que et reconeixis.
    Potser un crit interior, per exemple, EP! (per rimar amb el protagonista) i el tot i el res conflueixen i és l'instant i prou.

  • Original[Ofensiu]
    joanalvol | 17-12-2011

    Tens tota la raó.
    Salutacions

  • Personal i intransferible[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2011

    Un momentet, només, que va marcar la diferència.
    El somriure, segurament, va ser fruit d’importància. Relativa, potser, momentània, també, personal i intransferible, sens dubte.
    Com l'aturada!

    T’envio una abraçada abans que acabi la tardor, que no falta gaire
    Unaquimera

  • M'he aturat un moment en el teu relat[Ofensiu]
    magalo | 14-12-2011

    De tant en tant hauriem de aturar la nostra rutina com fa el Pep. Potser sense cap motiu, potser callant i escoltant, potser donant-nos sense esperar rés a canvi.
    ens seguim llegint
    un petó
    Marta

  • Un moment,...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-12-2011

    ...un instant.
    I res no passa: Per què caldria que així fos? La major part de la vida ens la passem anant, pel mateix conegut camí, venint per la drecera més pròxima, caminant, aturant-nos, aturant-nos... Potser això és la vida: gens de glòria!

    Salut i rebolica!

    PS. El comentari a 'Barques' m'ha fet gràcia! Ironia al descobert, com m'agrada. Ara, les barques estan bé com estan. El "solar" no és per construir, que li tinc pànic
    a la rejola.

  • Aturar-se és suficient[Ofensiu]
    llacuna | 13-12-2011 | Valoració: 10

    No cal res més

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

30 Relats

92 Comentaris

32991 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.