La prudència portada a l'extrem: la por.
El neguit portat a l'extrem: la por.
L'amor portat a l'extrem:...la por.
Cal saber trobar l'equilibri en tot el que ens passa i el que ens envolta perquè aquest somni que pot ser tan bonic no esdevingui un malson.

Una abraçada silvia!

És important tenir sempre les mans plenes d'alguna cosa. Encara que siguin perquès, interrogants, aigua, foc, llum o qualsevol altre element. Preocupem-nos de veritat si mai entrem al laberint amb les mans buides. Llavors si que no aconseguirem sortir-ne mai. Preocupem-nos si ens mirarem els palmells de les mans i només veiem, allí baix, els nostres peus.
Llu6na6 ara t'agafo la mà i l'omplo de la meva per si la necessites.

Una abraçada!!

...unes paraules precioses. Dóna la sensació que aconsegueixes escriure el que sents i pretens transmetre. L'he trobat preciós aquest poema.
Estimar TOTA la persona. Què ho pot millorar? Que sigui recíproc segurament. I així espero que ho tinguis.

Molta paraula!!

Me n'alegro molt que hagis decidit agafar la ploma de nou i ho vulguis compartir amb tots nosaltres. Espero que trobis aquí el lloc i la manera d'ecriure el que necessitis trasmetre.

Molta paraula!!

,senzill, però ple de passió. Recordant allò que algun dia et van donar i que vols repetir: estimar i sentir-te estimada.

Una abraçada!

He trobat molt interessant la teva biografia. M'ha agradat la simplicitat i la senzillesa amb la que et dones una mica a conèixer.
Et seguiré llegint.
Benvinguda a RC!!

M'afegeixo als comentaris anteriors. Si aquest somni que descrius sembla que es pot fer realitat... assaboreix-ho i gaudeix d'aquests moments tant com puguis. I si per alguna cosa de la vida te'n despertessis, com a mínim que ho hagis sabut gaudir i aprofitar per seguir creixent i seguir vivint els teus somnis.

1abraçada

Com descrius, com expliques cada instant, concret i precís però intel·ligible per tothom. Les petites coses que et criden l'atenció,... sumat a la força que tenen els poemes que t'he llegit abans... puc considerar que he fet un gran descobriment.
Et poso un 10 per tot plegat.
:)

La clau la té cadascú a la mà. Només cal obrir el palmell i creure que hi és i que la pots tocar. La clau que pot obrir les portes que un es proposi cada dia.

petons!!

Què millor que saber, quan et despertes de bon matí, que les teves sabates, úniques sabates, són al lloc de sempre, on cada nit deixes degudament posades, perquè no et calgui ni obrir els ulls i encertar cadascun dels peus. Com si t'esperessin, com si estiguessin pendents de tu.

Felicitats, m'ha agradat molt!

A vegades no volem veure les coses tal i com són en realitat. Però el pitjor, a vegades ens intentem enganyar a nosaltres mateixos... i cedim. I hi caiem. I ens hi revolquem.
Reitero el comentari anterior, "la vida passa i tu estàs aturat".
Tinc ganes de llegir-te més. Feia molt temps que no comparties cap escrit amb nosaltres.

petons!

He estat una estona llegint-te alguns escrits teus. M'han agradat molt, moltíssim. I després de veure com deixes anar les paraules, amb aquesta delicadesa i aquesta suavitat... he pensat que tenia ganes de dir-t'ho.
T'escric aquí perquè potser ha sigut en el moment que he tingut aquesta necessitat de fer-ho. Però val a dir també que aquest poema l'he trobat adient per dir-t'ho.

Et seguiré descobrint. Felicitats

A mi també m'agrada aturar-me de tant en tant uns minuts en llocs on potser hi passo tot sovint i sortir una mica de l'escenari per passar a ser l'espectador que observa i vol descobrir des d'una altra perspectiva el que m'envolta.
I és cert, a vegades la gent t'observa estranyada que puguis estar allí sense fer res, escribint o dibuixant. Però jo m'ho passo bé.
Clar que si!
Un petó

Però no podem disfrutar únicament quan aconseguim caure en son profund. M'agrada recordar-me a mi mateix de tant en tant: - somia la teva vida i viu els teus somnis. Cal saber treballar els nostres desitjos i assaborir-los conscientment.
M'agrada't veure que avui també has barrejat el dolç i el salat. Tantes vegades se'ns han ajuntat aquests dos gustos... que sovint ens han confós més que deixat gaudir.

Una forta abraçada!

M'he quedat rígid durant uns minuts, amb la mirada mig perduda rellegint els teus versos. Un silenci aclaparador m'ha envoltat tot i tenir sorolls de fons.
...Per ara només se m'acudeix agafar-te de la mà.
Ha sigut molt intens. M'ha agradat silvia.