Res sense tu

Un relat de: Irlanda

Lleugera, lleugera pluja que
entre gota i gota , suaument
vas desfent melangia,
fent-me viure incertament.

Trists son els ulls
d'aquells que tot ho han perdut;
un passat sense record
un futur sense il.lusió.

Res no té sentit lluny els grisos dies
en que la teva llum
em fa seguir un camí sense guia.

Sense tu, la pluja, els dies, la melangia
no son mes que banals lletres
dins una oblidada poesia...

Sense tu no hi ha res.
Res sense tu.


Comentaris

  • bravo[Ofensiu]
    Arnau | 22-11-2006

    molt suggerent tot plegat, i molt subtils les explicacions. escrius a ploma?

    salut,
    arnau

  • Irlanda...[Ofensiu]
    Nanit | 04-04-2006

    He trobat molt interessant la teva biografia. M'ha agradat la simplicitat i la senzillesa amb la que et dones una mica a conèixer.
    Et seguiré llegint.
    Benvinguda a RC!!

  • NitsdAbril | 04-04-2006 | Valoració: 8

    m'ha inspirat el teu nom Irlanda i he pensat que hi trobaria quelcom suggerent. El teu poema no m'ha decebut, ple de sentiment i boniques paraules, continua escrivint!
    Una abraçada.

    Nitsd@bril

    p.d: m'encanta l'última estrofa del poema, malgrat que sempre som alguna cosa... encara que de vegades ens sentim buits quan algú se'n va del nostre costat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Irlanda

Irlanda

3 Relats

8 Comentaris

2952 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascuda de la melangiosa tardor no podia ser mes que el que sóc, una dona de carn i vers.
Soc jove, pero des que tinc memoria he percevut una bellesa especial de les coses. Lluito per ser feliç i la meva arma és la ploma.
Estudio història de l'art i estimo la vida per sobre totes los coses.
"Nunca tuve un columpio, por eso me subía a la azotea a dejarme mecer por el viento..."