L'estiu va morint

Un relat de: Marta Figueras Carreras

La posta de sol, alguna gavina, la desembocadura del riu Muga, molta sorra pacífica, el mar (que immens, el mar)... I jo. L'espai que ocupo, el que produeixo, el que destrueixo. Un noi que corre per la vora de l'aigua, on l'escuma es fon amb la sorra molla, em pregunta què escric i em dedica un somriure. Jo també ric, però no em surt cap paraula. Que immens el mar, que petita la vida. El vent de l'Empordà. Tocar la sorra, fer-la lliscar entre els dits.
Ha tornat. El noi que corria. S'ha aturat, amb els seus immensos ulls verds mirant-me. Hem parlat mentre el sol era allà, vigilant l'escena. M'ha sorprès que sabés que he vingut amb bicicleta. Això vol dir que m'ha vist fa estona, lluny d'aquí, quan he arribat. Uruguay (on deu parar exactament? Just a tocar de l'Argentina). Ja se'n va, a continuar corrent.
L'aigua és més calenta cap al tard. Ara que estic molla, el vent m'és fred. Recullo les coses, camino cap a la desembocadura, creuo el riu amb els peus descalços. Ell és allà, a uns quants metres, amb una parella. El saludo amb un gest i li dic que ja marxo. S'acosta amb el mate en una mà i el termo d'aigua calenta a l'altra, tot somrient.
-Ah, això és el famós mate?
-Sí, querés probarlo? -És tot un ritual que assajo amb poca destresa mentre m'acompanya fins al passeig de la platja, on he deixat la bicicleta. Ell és el mateador. Aboca aigua del termo sobre les herbes comprimides dins una mena de petit bol de fusta. No sé si ho remena amb la bombilla, un cilindre estret per on he de xuclar. «Es amargo», m'avisa. Xuclo. Gairebé se m'escapa un crit, m'he cremat la llengua. Té un gust com el te sense sucre. Com n'és la vida, de complexa.

Comentaris

  • Vas sumant...[Ofensiu]
    en veu baixa | 17-09-2006

    ...frases curtes, seques, que fan avançar el relat d'una manera precisa. I al final tot queda pendent, amarat de misteri, perquè cadascú s'imagine el que vulga.

    Continue llegint-te.

  • Caram...![Ofensiu]
    Nanit | 14-03-2006 | Valoració: 10

    Com descrius, com expliques cada instant, concret i precís però intel·ligible per tothom. Les petites coses que et criden l'atenció,... sumat a la força que tenen els poemes que t'he llegit abans... puc considerar que he fet un gran descobriment.
    Et poso un 10 per tot plegat.
    :)

  • Jo si que volia!![Ofensiu]
    Cuca | 13-02-2006 | Valoració: 10

    XD perdona Marta, si que el volia valorar, pero... no se!! jajajjaj!!!
    PETONS!!!

  • Misteri[Ofensiu]
    Cuca | 13-02-2006

    Es curiosa la vida com ens mostra de tant en tant, com ho diria jo..., tocs amagats?
    Com entendre algunes situacions que de vegades ens fan sentir be, pero que no deixen de ser petits moments que no perduren?
    O potser si que perduren... molt dins dels nostres records.
    M'ha agradat molt perque es curios i te un misteri que fa somiar amb la continuacio...

  • Atrevit![Ofensiu]
    mjesus | 11-02-2006

    utilitzes un llenguatge brusc, sec, sense brossa. Frases curtes que fas que l'atenció s'aturi i que et quedin ganes de saber-ne més. M'ha agradat llegir-te. Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Figueras Carreras

Marta Figueras Carreras

30 Relats

90 Comentaris

32404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Nascuda el 21 de juliol del 1979 a Figueres (Girona), força tocada per la tramuntana que sovint hi bufa (com diu la cançó), ja de petita em va sortir la fal·lera d'escriure. Algú em va regalar el primer diari personal quan encara jugava a nines i saltava a corda al pati de l'escola, sense imaginar que aquell llibret seria el meu primer assaig en l'escriptura. Moltes pàgines, tinta, temps i pensaments són el camí fins el que escric ara, que espero que també formi part d'un trajecte encara més llarg cap a quelcom molt millor.

Bonica, de pell fosca i brillant;
nit, sigues la meva amant.

atram1979@hotmail.com

http://www.genetsenlatempesta.blogspot.com/