Al ras

Un relat de: Nanit

Les nostres paraules ens abraçaven.
El negre de la nit les retenia entre nosaltres
i no les deixava escapar tot i la immensitat de l'escenari.

Tots els temps verbals es confessaven per primer cop.
Aquells secrets acompanyats de llargs i intensos silencis
eren mostra d'atenció i interès per créixer plegats.

L'herba i la terra ploraven a les nostres mans.
El sòl que ens havia despertat tantes emocions de dia
de fosc s'adormia sota nostre i ens ajudava a somniar.

Remors de fons es convertien en concerts de cambra.
El riu servia de pentagrama de la composició
i els grills escrivien les notes de les nostres cançons preferides.

Les mirades se'ns creuaven amb les del cel.
Els estels ens observaven des de l'infinit
mentre ens els miràvem il·lusos intentant-los agafar.

Taques de llum ens encenien els millors desitjos.
Els somriures de la natura ens l'encomanaven a nosaltres
amb la diferència que els seus eren efímers
i els nostres encara perduren.

Comentaris

  • per viure tant...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 29-06-2007 | Valoració: 10

    un encant haver-te descobert entre imatges de parella.
    un petonet de vidre!

  • et llegiré quan pugui[Ofensiu]
    jaumesb | 05-04-2006 | Valoració: 10

    recorda-m'ho
    gràcies

  • kispar fidu | 04-04-2006

    Amor sota la llum de la lluna i el cant dels grills!

    Les acampades o "vivac" al ras són moments i nits màgiques. Et sents lliure entre la natura i l'aire que respires sembla completament diferent al de costum... i més si et trobes acompanyat d'aquella persona que et fa espurnejar els ulls...

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • ejem...[Ofensiu]
    Thalassa | 29-03-2006

    Hola, és que a l'entrar i veure la fotografia, doncs que... vaja, no sé si voldras que posi el teu nom per aquests mons de Monstru senyor que és internet, però... crec que ens coneixem, si més no, que vam compartir deu anys a l'escola i algun que altre més a l'institut... vaja, que jo tampoc poso el meu nom a la web no sé si per estupidesa però... (ara espero no equivocar-me de persona, que si ho faig em moro de vergonya...) si et dic que vam passar la darrera nit de colònies a Astún desperts fent el jilipolles per a veure qui aguantava més? que hi dius?

    Thalassa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nanit

Nanit

8 Relats

45 Comentaris

12498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
- Somia la teva vida i viu els teus somnis. Perquè encara ens queda molt per fer i molt més per aprendre.