Assegut als peus del llit,...

Descalç, assegut als peus del llit, mig encorbat, els braços aguanten recolzats sobre les meves cames, sense força, per equilibri, les preocupacions i cansament que m'ha donat el dia.

Descalç, assegut als peus del llit, el cap s'enlaira i navega entre els estels que no he pogut veure avui. Perquè potser encara no han sortit. Perquè potser està ennuvolat. Perquè ni he mirat.

Descalç, assegut als peus del llit, plorar em suposa tal sobresforç que el pit se m'encongeix, i em fa adonar que quan respiro els pulmons se m'inflen i es desinflen. Però em costa fer-los funcionar.

Descalç, assegut als peus del llit, sento com el bombeig del cor fa córrer la sang per tot el meu cos. Em bull i em molesta el seu so. Em desconcentra i no em deixa pensar amb claredat.

Descalç, assegut als peus del llit, les fades que dormen sota el coixí dansen i juguen damunt meu i em xiuxiuegen en silenci, a cau d'orella, com cada nit, els seus contes màgics.

Descalç, assegut als peus del llit, el fred del terra comença a pujar-me cos amunt, fins els genolls, fins els ronyons, fins l'esquena, fins el clatell. Punxa, fa mal i crida. Intenta despertar-me.

Descalç, assegut als peus del llit, el formigueig em fa tornar en si i obro els ulls cuidadosament. Poc a poc estic més tranquil i podria arribar a somriure si no fos perquè estic tan trist.

Descalç, assegut als peus del llit, trec el cap d'entre les meves mans, enganxades ja en el rostre. Em toco amb delicadesa les galtes adolorides. Estan humides. M'eixugo les llàgrimes i dessideixo tombar-me.

Descalç, estirat damunt el llit, m'abraço a mi mateix per donar-me escalfor. Faig un llarg sospir i caic oblidant tot el que em torbava instants abans tot esperant que tornin elles per dur-me ben lluny.