Droga

Estúpid verí
d'origen ancestral
que ens fa conquerir
el més dolorós mal.

Tothom el rebutja
ningú en vol saber res
però el consum puja
potser no ho hem entès.

Potser no hem entès
que no és tan dolent
potser no hem comprès
que et fa ser valent.

Valent davant la vida
valent davant la mort
perquè què és la vida
sinó una cruel cançó?

Tal vegada ens porta
a un món paral·lel
on no hi ha gent morta
un lloc semblant al cel.

Però quan la cançó
ha deixat de sonar,
encara tenint por
ja no te'n vols anar.

Davant teu tens algú
que no et deix marxar,
que et coneix més que tu
que et vol estimar.

I tot gira al revés
la por fa fallida
i així estimar és
el sentit de la vida.

Però un mal dia
no et pots llevar del llit
és la melodia
que no s'ha esvaït.


I les tenebres
cauen altra vegada
i a tots els déus veneres
però estàs condemnada.

I és així la vida:
de sobte ens abraça
i de cop ens oblida,
però no cal venjança.

Si tot fos excel·lent
us puc assegurar
que el mateix avorriment
folls ens faria tornar.

I si tot fos ben gris,
sense cap diversió
amb pors i molt trist,
la mort seria el millor.

I perquè no valorem
el que creiem sentir?!?!?
I perquè no hi pensem
en comtes d'embogir?!?!?