Molt maco el poema, ja se que puc fer el cap de setmana.

Un peto

Muuuuaaa!

Quina sort poder trobar sempre les paraules que calen, per expressar sentiments i emocions, ja siguin pròpies o imaginades, per fer-nos gaudir d aquest relats que tenen una força........meravellosa.

Un petonet

Potser es la primera gran victòria del Barça de la democràcia.
Els autocars sortin i tornan per la diagonal, la gent emocionada per el espectacle tot va ser molt emocionat!!!
Anava llegint i pensava en el Neeeeskens!! que es cridava per fer enfadar al Sr. Nuñez, vaig anar al camp a rebre als jugadors, (vivia molt a prop a les hores) encara recordo la bogeria de la gent cridant i cridant
Penso que el important es que tota Catalunya es va sentir contenta amb aquest títol.

Una abraçada del teu amic periquito.

Amb lo ve que s´ ho passava, no pot ser que tingues un "accident", però no entenc per que anava despullat?
I a ella no li ha passat res?
Pot ser serà l´ infermera?
jeje, quina mala llet!!!
Aquest noi, si va arribar al castell, es mereixia algú millor, no?

besets

Hola Angie,

Penso que en la ment mai deurien guanyar els desitjós, però avegades el cor pot mes, i ens deixem anar.

Un petonet

Miquel

Es nota que estas pasant un moment ple de joia i amor