Basilea, un somni fet realitat (I)

Un relat de: angie

Jo havia nascut feia 11 anys a una família que estimava el pais i s'identificaven molt amb tot allò que era de la terra.

Vaig ser el primer fill , i tot i ésser nena, recordo com m'estimulava el pare per a que l'acompanyés a veure els partits que jugaven els infantils del Barça a un camp de sorra encara existent, els diumenges al matí. Així va anar introduint en els meus jocs i aprenentatges el donar bons xuts a una pilota, driblar i gaudir fent-ho. A l'habitació de les joguines, sobre la cuineta de fusta hi tenia un póster del Barça i recordo anar per casa repetint l'alineació tot el dia : Sadurní, Rifé, Costas, De la Cruz, Torres, Juan Carlos, Rexach, Marcial, Asensi, Filosia, Cruyff, Sotil, Gallego, Migueli i Olmo. Corria l'any 74. Encara em ve a la memòria el disgust que vaig tenir quan els pares reformaren l'habitació per a que hi dormissin els meus dos germans petits... la cuineta desaparegué junt amb aquells futbolistes que jutjaven totes les meves receptes.

Tota la meva infantesa va anar lligada a aquests colors. El cap de setmana que hi havia partit es dinava més d'hora, l'avi que no vivia amb nosaltres venia a buscar el pare i l'avi matern per anar plegats al camp i com a premi per a no rondinar, doncs jo no hi anava, em duien uns caramelets de llimona que mai més he tornat a tastar.

I passaren els anys, sempre esperant tardes glorioses.

Aquell desig de trascendir l'àmbit esportiu arribà la primavera del 79, al mes de maig. El Barça jugava la final de la Recopa a Basilea. A on, vaig preguntar?.L'avi Josep m'explicà que era a Suïssa, i recordo els seus ulls plorosos mentre m'ho mostrava al Gran Atlas Universal. Jo llavors, no entenia del tot el significat d'aquelles mitges llàgrimes però, de més gran ja relliscaren més d'un cop per les meves galtes.
Basilea va ser la història d'un gran triomf, però alhora una manifestació popular sense precedents en el món de l'esport. Va ser una invasió pacífica. No importava la dificultat del desplaçament ni el que hagués significat una possible derrota després de tant esforç.

Es va demostrar que la fe mou muntanyes i que la unió de tot un poble aconsegueix coses que fins aleshores l'atzar havia negat.

Comentaris

  • Jo també i vaig ser[Ofensiu]
    miquelfunni | 28-01-2006


    Potser es la primera gran victòria del Barça de la democràcia.
    Els autocars sortin i tornan per la diagonal, la gent emocionada per el espectacle tot va ser molt emocionat!!!
    Anava llegint i pensava en el Neeeeskens!! que es cridava per fer enfadar al Sr. Nuñez, vaig anar al camp a rebre als jugadors, (vivia molt a prop a les hores) encara recordo la bogeria de la gent cridant i cridant
    Penso que el important es que tota Catalunya es va sentir contenta amb aquest títol.

    Una abraçada del teu amic periquito.

  • Neeeeeskens!![Ofensiu]
    T. Cargol | 24-01-2006

    Neeeeskens.
    I s'eixugava les llagrimes amb uns pantalonets.
    Jo vaig ser a la Plaça Sant Jaume.
    No va ser José Vicente SÁNCHEZ que va fer un dels gols, incorporant-se a l'atac per la dreta, venint des de la defensa!!? Un xut ras de lluny, imprevist.

    Ara el que l'atzar no ha concedit, pot acoseguir-ho la unió del poble??! Reflexionem ,-))

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com