Estic completament d'acord amb tu. Fer-se gran és trist, molt trist. Sobretot veure com la gent que t'estimes es va fent gran. En qualsevol cas moltes gràcies per llegir i comentar els meus relats. I enhorabona pels que escrius tu i ens ofereixes. Un plaer llegir-te!!!

Hi ha vides realmente dures i terribles. Un relat realment punyent i conmovedor. Finalmente, però, la Niteta va trobar una mica d'alegría i il.lusió a la seva vida. Encara que només sigui lluir unes arrancades brillants comprades als comerços xinesos i me n'alegro moltíssim per ella. Un relat realment colpidor.

A vegades la felicitat està en assaborir les coses petites, senzilles i quotidianes, com aquest meravellós passeig a l'abric d'un paraigües...sentint com cau la pluja. Un plaer pels.sentits...

Moltes gràcies Montse...
Aquests petits comentaris m'alegren els dies i m'animen a continuar escrivint...
Merci

M'ha agradat molt . Felicitats!!! He trobat un relat preciós, amb molta sensibilitat...

Preciós...molt maco i molt sensual