Temps de flors...

Entra discretament al restaurant i s'asseu en una taula petita que hi ha al costat de la finestra, per entretenir-se veient la gent com passa.
Porta una camisa de quadres i uns pantalons foscos, encara d'hivern, i unes espardenyes blaves. Té la cara del voltant dels ulls solcada d'arrugues, però la mirada clara i viva.
Es denana el menú. Amanida de la casa de primer i carn a la brasa amb patates fregides, de segon. De postre, un flam.
Avui és diumenge i el local és ple de parelles i de famílies que dinen plegades. Ell no espera ningú.
Menja a poc apoc, assaborint el menjar. Quan acaba es demana un tallat i paga el compte. La pensió que cobra no li arriba per gaire, però els diumenges li agrada dinar fora de casa, com quan ella encara vivia i compartien la vida.
   Surt del restaurant ajudat pel seu bastó i enfila el carrer cap a casa. A principis de maig la seva ciutat s'emplena de flors, sobretot la part vella. A la seva dona li agradaven molt. A casa n'hi tenia moltes i cada primavera el pati s'emplenava de flors i de colors. Els geranis, les fúcsies, les alegries, les margarides, les roses, el gessamí que s'enfilava per la paret...ell ara en té cura i es dedica a regar-les, podar-les i abonar-les com quan ella vivia...és una manera de recordar-la i de mantenir-la viva en la memòria...
Els seus fills, un noi i noia,  ja són grans i fan la seva vida, fora de la ciutat. Sempre estan molt ocupats i no tenen mai temps per a res. A ell li agradaria que li portessin els néts més sovint i poder veure'ls créixer...però amb prou feina es truquen de tant en tant...només es veuen per Nadal i durant el mes d'agost...

...Sense adonar-se'n ha anat caminant fins el casc antic...i els seus peus cansats l'han portat fins a un banc de pedra de darrera la catedral. Temps enrera, quan encara festejaven, una tarda de diumenge, s'hi van fer el seu primer petó. D'això ara fa molt de temps, però ell ho recorda molt clarament...feia calor i ella portava una faldilla plisada de color blanc trencat per sobre del genoll...que el vent ondulava lleugerament...
Mentre agafa el camí per tornar a casa seva s'entreté pensant que demà és dilluns i per la tarda té partida d'escacs amb els seus companys del centre cívic. Aquestes petites coses li alegren els dies i el fan sentir encara viu i, a estones, una mica feliç...