Records d'infantesa

Em recordo callada i quieta asseguda en el pupitre de l’escola esperant impacient a que sonés el timbre per sortir a jugar al pati. Sempre amb els genolls pelats i un serrell sovint massa llarg que amagava una cara petita amb uns ulls grans, sempre observant i mirant…
Tornava de l’escola i pujava cada tarda a berenar a casa de l’àvia, que m’esperava amb el davantal posat i un nou conte per explicar-me. Una petita història en la que pensar just abans d’anar a dormir. El pa de pessic, les galetes sucades en la llet, el pa torrat amb xocolata…aquells berenars els recordo sovint com una de les millors coses de la vida.
Alguna tarda anàvem a la petita botiga de queviures que hi havia a tocar de casa, per comprar el pa i una mica de fruita , i jo jugaba a saltar les rajoles del carrer i a trepitjar només les de color vermell…ignorant la complexitat i la duresa de la vida adulta.
Avui ja no corro ni salto pel carrer, ara ja m’he fet gran i a vegades jugo a imaginar que torno a ser petita i corro a casa l’àvia a amagar-me sota el llit.