M'agradaria.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
M’agradaria que tu i jo passéssim un dia junts. Una nit, un matí. A fosques, amb llum. M’agradaria que ens despulléssim. Sense roba. M’agradaria que comencessis pel coll i me’l besessis. M’agradaria que ho fessis suaument, poc a poc. M’agradaria que continuessis, que la teva llengua anés fent camí. Em mosseguessis l’orella i continuessis baixant, poc a poc. Molt poc a poc baixessis pel coll i arribessis al meu escot. Als meus pits. Continuaries besant-me. Me’ls lleparies, em mossegaries els mugrons, m’agradaria tant. Continuaries baixant pel meu ventre, besant-me poc a poc. Et creuaries amb un sospir. Amb el meu delit. M’agradaria que arribessis a les meves cuixes i continuessis besant-me. M’agradaria que em mosseguessis l’entrecuix. Mossegada a mossegada arribaries als meus llavis, majors, menors, que importa. M’agradaria. I un cop allà m’agradaria que juguessis amb mi. Amb el meu sexe, amb el meu plaer. M’agradaria molt, m’agradaria.

M’agradaria fer-t’ho.

Comentaris