M'ha agradat molt, sobretot perque és un historia diferent i perque és d'acció. I bueno, a mi m'agraden molt aquestes coses. Molt bon relat

Aquesta sensació que intentes transmetre amb aquest relat, no és gens agradable per ningú.. Saber que estas enamorat d'una persona i que mai la podras tenir.. És un fastic, pero en fí.. Anims!

A mi m'ha agradat la historia, pero pobre noia, tot i que aixo els hi passa a moltíssima gent, és llei de vida.. Pero mai s'ha de perdre l'esperança, i jo espero que tingui molta sort aquesta noia en l'amor.

Doncs si, hi ha vegades que es millor deixar marxar una persona que pensaves que era molt amiga teva, que li has confessat milers de secrets, pero, de vegades es el millor, ja que sino, cada vegada que estas amb aquella persona, ho pases malament, et sents com una merda, et sents desplaçada.. Amistats aixi, no valen la pena.

Puf, tens tota la raó. Es tant trist quan t'allunyies de la gent que estimes perquè tens la sensació de que no els importes, que fins i tot no compten amb tu per res, que fas nosa al seu costat. Es tan dur i fa tant de mal. Quan has de callar tot per no buscar problemes o per simplement que no et mirin malament. A mi sincerament, em passa moltíssimes vegades, i no m'agrada gens.

Oh, definitivament, que maco! Quina sort que va tenir aquesta noia! :) De vegades, pensem que el nostre lloc es un i no, en realitat si no estas bé amb depèn de quina gent i depèn d'on, i el millor és canviar d'aires, canviar de lloc i de gent. Aixì pot ser que tot et vagi millor, i això és el que li ha passat a ella, i me'n alegro moltíssim! :)

Doncs trobo que aquesta noia va tenir molta sort de que li declaréssin el que sentien per ella en persona. Crec que a tothom li agrada que li diguin coses maques i el que senten per ell a la cara. Crec que no hi ha millor cosa que un somriure sincer, i unes paraules sinceres. Un peto :)

Oh, que maco! Es nota que l'estimes, i la veritat és que si, necessites saber que algú t'estima. Dona-li molt de carinyo i tractala molt bé, i sobretot estimala. Espero que dureu moltíssim més i que sigueu la parella perfecte! :)

Clar que si, l'Anna, pot recuperar el somriure, només s'ho ha de propusar. Quan perts un amor, no s'acava la vida amb ell/a.. La vida continua, si no es amb la persona que vols, en trobes un altre, i sinó els amics, familia, fan el possible perquè somriguis sempre! Mai s'ha de perdre ni el somriure ni l'esperança! El relat m'ha agradat molt. :D




PD: L'amor es demostra cada dia, no un 14 de febrer. Sort a totes les parelles :)