Estimada amiga? JA!

-La teva veu sona sincera, però no són vertaders els teus actes. No per mí. Et trobo rara, no ets la mateixa desde que vam cambiar aquells llunyans hàbits. Que et passa?-Li dic mirant-la als ulls, vull que em contesti amb la veritat. Ho necessit, ja no pu esperar més.
-A jo? A mi no em passa res, ets tu que estàs rara- Diu, i quan acaba baixa els ulls mirant al sòl.
Ja! sempre amb la mateixa resposta...Això no em serveis; i torn a insistir.
-No és veritat! desde aquell dia que et vaig ser sincera estàs rara, ja no em confies res de res. I tu saps que per molt que no pensi el mateix de tu sempre t'ajudaré amb tot el que em demanis. Però com que ja quasi ja ni em parles...
-Però és millor no parlar-te abans que enfadar-nos.Ho prefereixo així, no hi ha res més.
-I tu penses que sense parlar-nos seguirem sent amigues?
-Sí! perquè no?
-Bfff , no entens res. Que et dic que per molt que no m'agradi res d'ell, m'ho pots contar i jo et diré el que penso.
-Però llavors tu t'enfades...
Vaia noia, no hi ha qui l'entengui... No pensa en res més que en aquell estúpid que només juga amb ella.
-Una pregunta; Tu no saps parlar de res més que d'aquell imbècil?
-Si
-Idò no ho pareix, has passat de jo radicalment i m'ha fet molt de mal... I a damunt contaves tot sobre ell a les teves ''amiguetes'' i em tenies davan i ni em miraves.

La sala és queda en silenci, ella no es digna ni a mirarme als ulls. Em fa mal, cada segon que passa és una punyada que em fica més.
-Tia, em va fer mal tot allò-Dic al final i deix caure unes llàgrimes inevitables- No puc més, vull que seguem tan amigues com abans, només et demano un poc de comprensió

No contesta, no em mira. Jo ploro desoladament, i finalmint em mira als ulls i s'acosta. M'abraça, li demano que no em torni a deixar més , que no és torni a repetir.
Sona un mòbil, és el seu. És ell, el seu adorat, cull el telèfon i em deixa d'abraçar. Ja no li importo.
Basta! Mai més, no vull sofrir més per aquesta merda d'amistat. No li dic adeu i em martxo. No farà res més per jo , ho sé li soc completament igual.
L'únic que està clar és que el meu destí no està al seu costat, almenys mentre ella no canvii.