Un amor llunyà

Un relat de: Noeelia
La Paula viu a la ciutat de Barcelona i els seus pares estan separats. Ella, com cada estiu, se'n va a la ciutat del seu pare a Itàlia a passar-hi unes quantes setmanes de vacances. L'estiu passat s'hi va quedar més d'un mes. Quan era l'hora de marxar de Barcelona es posava a plorar com una magdalena. En Marc, el pare de la Paula, sempre l'esperava a l'aeroport. Quan va arribar a Itàlia, deixà les maletes a la seva habitació i després va anar a donar una volta. Al cap d'una estona va anar a casa d'una amiga seva però no hi era. Va pensar que estarien al parc on tots es reuneixen. Va anar en direcció al parc i quan va arribar-hi la va veure allà, amb tothom.
En anar a saludar la seva amiga, ella es va quedar sorpresa perquè no sabia quin dia arribava. Va veure que hi havia molta gent, molta gent nova. I sobretot es fixà en un noi molt guapo. Mai no l'havia vist amb la seva gent. La Carla li presentà el noi que es deia Adrià. El pare de la Paula li digué que fos a casa a les nou en punt. Va mirar el rellotge i eren les 9, però va dir que es quedava una mica més. Al cap d'una hora va arribar a casa. El seu pare la renyà i li digué que aquella setmana no sortiria més. Al passar la setmana va tornar a sortir al parc. Poc a poc va anar coneixent a l'Adrià i cada vegada s'enamorava més.
Pensà que quan marxés de casa del seu pare passaria un infern perquè no el veuria fins l'estiu que bé, però va anar deixant que passessin les setmanes.
A l'ultima setmana li digué que estava enamorada d'ell. L'Adrià no sabia què dir-li, perquè ell també estava enamorat d'ella. La Paula li digué que la setmana entrant marxaria i que fins l'any que següent no es tornarien a veure. La cara de l'Adrià es va posar trista al saber-ho. En arribar el dia es van acomiadar. La Paula es va aguantar les ganes de plorar, però al pujar a l'avió no va poder aguantar més i les llàgrimes li van començar a caure. El pare li preguntà què li passava però ella no li respongué.

Comentaris

  • Pobre paula[Ofensiu]
    Maarttaa | 13-03-2011 | Valoració: 6

    Noeelia, està bé el relat, sempre acaban sortint malament les relacions a distancia

  • bastant trist [Ofensiu]
    Jessicaa | 10-03-2011 | Valoració: 7

    M'agrada la historia! totica bastant trista, pero com diuen mai has de perdre la esperança !

  • Pobre noia[Ofensiu]
    MEEL | 08-03-2011 | Valoració: 7

    A mi m'ha agradat la historia, pero pobre noia, tot i que aixo els hi passa a moltíssima gent, és llei de vida.. Pero mai s'ha de perdre l'esperança, i jo espero que tingui molta sort aquesta noia en l'amor.

  • Una mica trsit[Ofensiu]
    Cheima | 07-03-2011 | Valoració: 7

    Esta bé pero es una mica trist justament cuan esta enamorada s'e nada anar , m'agradat bastant

  • Currat[Ofensiu]
    BUXEEDAAH | 05-03-2011 | Valoració: 7

    A mi m'agrada força, està bé!

  • Bueno...[Ofensiu]
    pablitoo | 04-03-2011 | Valoració: 6

    No es que magi agradat molt pero es passable

Valoració mitja: 6.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Noeelia

2 Relats

8 Comentaris

1545 Lectures

Valoració de l'autor: 6.43

Últims relats de l'autor